tag:blogger.com,1999:blog-13029298272264823602012-02-16T21:54:51.920+01:00Sandra Buxaderas SansEXPLORACIÓ DE PAISATGES, SABORS, IDEES I ANHELS DES D'ITÀLIASandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.comBlogger1951100tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-87927294443561251002012-01-30T12:30:00.002+01:002012-01-30T12:37:57.177+01:00La mort de la creativitatGillian Lynne era una nena que no parava mai quieta. La mestra va alertar un dia la mare: "amb aquesta nena no es pot fer res". I la mare la va portar al doctor. Un metge britànic dels anys 30, dels que encara prenia una mica de temps per estudiar cada cas. Va estar una bona estona escoltant les preocupacions de la mamà, després li va dir: "miri, haig de parlar amb vostè en privat". Llavors es vaSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-34202104028235583762012-01-13T05:38:00.005+01:002012-01-13T16:03:45.669+01:00Els fills no esclavitzen; alliberenQuatre mesos de sequera en aquest blog, sense atrevir-me a escriure ni una línia, pensant que això de la maternitat és un afer massa privat, íntim, com per fer-ne reflexions en veu alta. Quatre mesos amb el full en blanc. Quatre mesos de foscor, perquè de vegades, escriure és pensar, és viure. I, no obstant, quanta llum, quanta vida en aquest temps sense lletres. Ella, la meva filla -per qui tresSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-57660667151921001662011-10-23T18:50:00.001+02:002011-10-23T23:26:05.905+02:00Primers somriuresSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-77956075140496417742011-09-08T01:10:00.001+02:002011-09-08T01:19:10.763+02:00Variacions gastronòmiques italianes -i casolanesHi ha dies en què sembla que no hagis cuinat mai un plat. El marit marxa deixant-te l'encàrrec d'anar al supermercat a comprar alguna cosa per al sopar i no hi ha manera que se t'il·lumini una sola neurona. Res; ni fantasia, ni memòria. La mare, fora d'escena avui. Per sort, tal eixutesa m'arriba una tarda en què he quedat a prendre un gelat amb la Daniela. Ella és una de les moltes dones Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-14412904338515814042011-09-05T14:30:00.006+02:002011-09-05T15:34:58.368+02:00Si som esclaus de les borses és perquè volemBarack Obama ha decebut molts sostenidors per les concessions massa generoses que ha fet a la colla de capitalistes egoistes del Tea Party en la lluita contra el deute públic. Però de vegades, la premsa i sostenidors no publiquen prou algunes mesures que són una autèntica revolució. Com la lluita contra el secretisme bancari a Suïssa, el país que amaga milers de milions de dòlars de corruptes, Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-19249242588958330372011-08-13T12:16:00.000+02:002011-08-13T12:16:30.182+02:00Un niu de privilegis
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Tahoma;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-24767639032072771132011-08-08T20:57:00.006+02:002011-08-08T21:15:21.266+02:00Sense pasta italiana no hi ha festa
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-85295098779313225812011-08-04T21:20:00.002+02:002011-08-04T21:27:29.322+02:00La pau al camp, (massa sovint) un mite
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-85603281036647804262011-07-21T13:55:00.001+02:002011-07-21T13:56:58.489+02:00La grandesa de dos homes gransUn article magnífic sobre la grandesa de dos homes. La de Chateaubriand, un tipus amb els pebrots d'escriure pamflets públics contra el mateix Napoléo. I la de Napoleó, que encaixava les crítiques amb ràbia però admirava i respectava el seu enemic declarat número 1. Una lliçó, escrita esplèndidament per l'amic Luis, amb aquell to de riure-sota-el-nas que tant amenitza els seus articles.http:/Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-13290322341603043322011-07-19T02:24:00.001+02:002011-07-21T13:57:39.958+02:00Que pagui un altre
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:AmplitudeWide-Bold;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-format:other;
Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-13117345520550157742011-06-29T16:28:00.002+02:002011-06-30T17:44:55.522+02:00Record d'una alba grega i marinera
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Arial Unicode MS";
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-hyphenate:none;
font-size:Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-70696808394013513342011-06-25T18:14:00.000+02:002011-06-25T18:14:48.808+02:00Enyor d'una festa i admiració per un poble... que és el meu!No és, potser, la coca més gustosa del món, però... quanta alegria porta! Ja tota ella acolorida i festiva, ensucrada i empinyonada. Amb ella el cel s'omple de colors, i els focs juguen amb la fosca a les places i les platges. Bufa una mica d'aire fresc i es cola en tots els jardins i cases, i només troba alegria d'estar junts. És de de la distància que una s'adona que n'és de bonic, malgrat totsSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-2949573045038041112011-06-20T18:15:00.003+02:002011-06-21T13:26:50.311+02:00Si és Harvard qui avala la viabilitat econòmica de la independència d'estats petitsL'argument que els estats petits no són viables econòmicament sol aparèixer quan una regió es planteja independitzar-se de l'estat on està inserida, com és el cas de Catalunya -que recordem-ho, no va integrar-se com a regió a Espanya per gust, sinó que li van extirpar les institucions sobiranes com a càstig després de perdre una guerra, i això ja va fer que el gran projecte de l'estat-nació Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-42755264531761638582011-06-17T18:25:00.008+02:002011-06-20T13:50:24.396+02:00El bebé mor perquè el Bisbat que diu defensar la vida abandona sa mareS'hauria dit Fathy i hauria estat la llum que hagués apartat les tenebres de la vida dels seus pares. Però Fathy és mort, abans i tot de néixer. Mort perquè ningú va voler auxiliar la seva mare, una egípcia de 23 anys que el portava al ventre des de feia vuit mesos. Setze dies abans, la família havia estat expulsada d'una residència propietat del Bisbat de la rica província de Grosseto, a la Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-266847483952956892011-06-16T17:01:00.001+02:002011-06-16T17:02:57.946+02:00Morts silencioses
Africans en una Zodiac sortida de Líbia (revista Panorama).
L'agència vaticana Fides informa que, en el que portem d'any, han mort 1.820 persones intentant travessar la nostra estimada mar blava, la Mediterrània. La majoria fugien de la mort i la persecució de diferents dictadures africanes i s'havien embarcat a les costes de Líbia. Havien arribat a aquest país com a etapa del llarg i arriscat Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-59834460422021327222011-06-16T11:49:00.000+02:002011-06-16T11:49:16.346+02:00S'estima allò que es coneix
S'estima allò que es coneix.Es coneix allò que es cultiva.Cultivar duu esforç.Es pot esmerçar en sembrar flors... o pedres. Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-68464104350751589032011-06-09T13:51:00.005+02:002011-06-09T19:28:01.103+02:00Els catalans, sense premi Nobel per no ferir els castellansLlegeixo, amb retard, un article il·luminador de l'escriptor Joan-Lluís Lluís a l'Avui/El Punt i quedo amb els ulls com a taronges. Acabo de saber que la llengua catalana encara no té Nobel... perquè els suecs, al seu dia, no van voler indisposar-se amb els castellans. Un cop més els catalans, en no tenir un Estat propi, van ser considerats gent de segona classe, per molt que tinguessin mèrits deSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-33200750367623776662011-06-07T20:25:00.010+02:002011-06-08T10:20:04.587+02:00Seguir els instints, seguir el cor
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-91129295623938282562011-06-02T18:39:00.002+02:002011-06-02T23:30:46.573+02:00Dolç descobriment
Foto del Bloc d'en Marià; branquilló de salze
El vaig rescatar d'un garatge, polsegós i ennegrit per les partícules de quitrà. Treballava a la Generalitat i al despatx ens van avisar que hi havia una pila de llibres per llençar: qui en volgués, que n'arreplegués.
No vaig ser pas la primera en arribar, però a ningú més li havia fet el pes. I això que, de pes, en tenia: un llibrot de més d'un Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-68033585751551698492011-05-26T22:00:00.007+02:002011-06-01T21:46:20.042+02:00El pecat de l'escandalosa Mare de Déu de VenèciaSuposo que molts crítics i aficionats em retrauran que no hi entenc ni un borrall, d'art. Com que l'art no té amos, però, jo els podria retreure el mateix a ells. El cas és que trobo plàsticament i conceptualment impresentable la nova atracció de la mostra d'art més important del món, la Biennal de Venècia: una Mare de Déu amb cara de calavera que sosté el Fill mort. Una còpia barroera d'una de Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-81129373304474796842011-05-25T18:33:00.006+02:002011-05-27T16:08:11.884+02:00Cura de sedaUnes paraules inexpertes d'algú que no en sap res, de poesia. Sí, d'agraïment. Dedicat a Maria i Jesús, que tant ens han cuidat a la petita vida i a mi en dies foscos. I a la mare i espòs terrenals, infatigables i balsàmics, que s'han desviscut per nosaltres. I a tots els qui ens han animat i ajudat, pare, germans i amics.
Una nit riallera, ve el Mal
a burxar en indefenses entranyes.
Irromp Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-38960583926636836302011-05-23T15:07:00.010+02:002011-05-23T22:12:10.986+02:00Endevina qui parla: un savi grec, un jueu o un cristiàA Occident tenim dos equips filosòfics en lluita permanent. Uns, creients en un Déu únic i bo, competeixen Bíblia en mà. Els altres brandeixen els escrits dels savis grecs i llatins de l'Antiguitat, anomenant-los herois del pensament auto-suficient. Els dos equips van discutir molt en redactar la Constitució europea i, al final, van dir que Europa és un arbre amb dos tipus d'arrels: les Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-77526074904464079062011-05-11T14:56:00.002+02:002011-05-11T17:29:05.385+02:00Les monedes robades de la mítica Fontana di TreviQuin turista de Roma no ha llançat la moneda a la Fontana di Trevi? L'Associació de Premsa Estrangera és just al costat de la mítica font i puc testimoniar que és plena com un ou a qualsevol hora del dia. Cada minut se'n deuen tirar almenys 10, i crec que sóc modesta en el càlcul. Feu números, que ja sabeu que quan els periodistes en fem, ens surten autèntics disbarats. La versió oficial és que Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-85626315589776918412011-05-11T11:19:00.000+02:002011-05-11T11:19:11.685+02:00Saps dir-ho en català?M'arriba aquest mail i m'ha semblat útil!
La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe maneflai tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-75971549788491975542011-05-10T15:05:00.002+02:002011-05-10T15:08:19.672+02:00Todos los culpables de una muerte atrozMorían como medusas sobre la arena, derretidos bajo el sol, tratados con desdén por todos los barcos con que se cruzaron. Uno tras otro, dejaban de respirar, mientras sus compañeros escudriñaban las aguas y trataban, en vano, de obtener ayuda. Pero los 72 prófugos de la guerra de Libia apiñados en una barca a la deriva, la mayoría de los cuales murieron de hambre y de sed en una de las zonasSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-70127346984747607042011-05-05T00:05:00.003+02:002011-05-05T00:06:40.858+02:00¿Quién empuja a Juan Pablo II a la santidad? Article publicat al diari digital Cuarto Poder
¿Quién empuja a Juan Pablo II a la santidad?Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-6735299420118923222011-05-03T16:30:00.004+02:002011-05-05T18:36:07.420+02:00L'assassinat de Bin Laden; algunes perplexitatsLa televisió mostra les imatges a Nova York d'una multitud que crida: "USA, USA!", seguida de crits histèrics com de qui ha guanyat la Champions League. No puc evitar-ho, em vénen a la memòria els musulmans que cridaven "Allah-o-akbar" i cremaven banderes daneses perquè un dibuixant va fer sàtira de Mahoma. Diguem-ho: si no estem al mateix nivell, ens hi acostem.
Hem rebaixat els avenços de la Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-63718685722739609882011-04-28T08:16:00.002+02:002011-04-28T08:23:53.611+02:00Carta d'un capellà al New York TimesM'arriba per correu electrònic una carta d'un sacerdot catòlic al New York Times, diari que ha fet bandera de la denúncia contra els abusos sexuals a menors de l'Església Catòlica. Sigui veritable o no, trobo interessant el contingut i en reprodueixo alguns fragments:
Soy un simple sacerdote católico. Me siento feliz y orgulloso de mi vocación. Hace veinte años que vivo en Angola como Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-68746561743141276912011-04-22T21:22:00.010+02:002011-04-25T14:15:14.359+02:00Quin valor tenen les opinions d'un Papa a la tele?Ens ho venen com la gran intervenció, històrica, d'un Papa a la televisió, però no n'hi ha per tant. Benet XVI s'ha avingut a respondre a preguntes formulades pels espectadors d'un programa religiós de la principal cadena italiana, la Rai, amb un format molt protegit, per evitar sorpreses. Només dir que el Papa va gravar les respostes una setmana abans, sense possibilitat de rèplica, en la Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-42752172842421673962011-04-20T11:40:00.006+02:002011-04-20T19:49:49.740+02:00Atrapat al jardíMira! Ell m'estira de la màniga, em fa caminar de puntetes i m'apropa a la porta-finestra que dóna a la terrassa. Tot i les precaucions, quan m'hi acosto unes ales negres prenen el vol. Una merla mascle, la reconec de seguida, no debades és el meu ocell favorit, tan salvatge i domèstic alhora, i amb aquell cant pletòric i joliu que anima les tardes de primavera. Però... i l'altre? Em pregunta ellSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-28715372030705965112011-04-08T14:45:00.009+02:002011-04-09T12:51:22.346+02:00Tan fàcil com mirar l'etiqueta, i adéu patiment
Bona notícia: pots triar no menjar mai un ou produït així! (ADN K)
Un bon matí em vaig presentar a una fàbrica de gallines, ara farà uns 14 anys, per poder fer un reportatge de comparança amb la cria de gallines "bio". Ja mai més he pres un ou de gallina "industrial", ni que sigui a costa d'haver de posposar una truita -que no cal, perquè trobar altres tipus d'ous és molt fàcil-. Un ou Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-6727467790467588472011-04-07T15:27:00.001+02:002011-04-08T16:21:58.162+02:00Les previsions metereològiques... de la porqueriaA Nàpols, ja no saben què fer amb l'emergència quotidiana de les escombraries, que s'amunteguen als carrers des de fa molts anys. El problema és, segons l'escriptor Roberto Saviano, que la Camorra -la màfia de Campània- entafora als abocadors la porqueria no només dels napolitans -que d'entrada, com la majoria d'italians, no saben què és el reciclatge- sinó de diverses regions, per tal de Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-68865421053556081182011-04-07T10:57:00.004+02:002011-04-07T15:11:18.632+02:00Viatge a la tragèdiaPer un cop, penjo una notícia que he escrit per a l'Avui/El Punt i que surt publicada avui. Jo mateixa no sóc del tot conscient de la tragèdia que significa néixer en bona part dels països de l'Àfrica subsahariana, i aquesta notícia m'ha obert una mica els ulls.
"La meva dona i el meu fill han mort entre les onades. El nen només tenia tres anys". És el testimoni d'un dels 51 supervivents del Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-17153723774237464622011-04-06T22:23:00.004+02:002011-04-07T14:16:54.290+02:00La ciutat oblidadaL'Àquila era una de les joies artístiques d'Itàlia, una "città d'arte", i capital d'una de les 20 regions italianes. Ara no és res. Un fantasma. Un record de la que fa exactament dos anys era una animada ciutat universitària als peus del Gran Sasso, el massís més alt dels Apenins, meta dels caminaires del país. Va deixar de respirar a les 03:32 de la matinada del 6 d'abril de 2009, per un sisme Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-77304499580408829422011-04-05T11:02:00.001+02:002011-04-05T22:37:06.067+02:00Sis cavalls negres per al funeral de la dona de CamorraSón les rareses de la Camorra, l'extravagància d'una Itàlia que tanca els ulls al crim organitzat, llevat d'un grapat de policies, periodistes o magistrats esforçats, i uns pocs milers de ciutadans valerosos. El 30 de març, en ple centre de la Nàpols de l'any 2011 desfila una escena de pel·lícula d'època: sis cavalls negres amb plomall a joc de la pell arrosseguen una carrossa negra i daurada, Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-13785900301760587082011-04-04T23:44:00.005+02:002011-04-05T22:37:59.119+02:00Una bona pasta tot ho justifica -i més si és a peu de platja-Quan els romans, després dels plujosos mesos d'hivern, necessiten tornar a veure el fulgor de la mar i sentir-se bressolats per la remor de les onades, van a Ostia. Un dia incert d'abril, la crida de l'aigua blava recorre imperceptiblement la ciutat. Tots la reconeixen perquè, de sobte, milers de vehicles es posen en moviment i encallen resignats al tram final de la inacabable Cristoforo Colombo.Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-85598040474064343172011-03-30T12:36:00.007+02:002011-04-05T22:38:40.609+02:00El major misteri de l'universEl lleó s'abraona sobre la zebra per devorar-la, però alguna cosa es torça en el moment decisiu i acaba amb el nas aixafat i una ganyota de dolor. Ella ha estat a temps de donar-li una guitza en plena faç just abans de caure a terra. I tot i que el lleó encara li esqueixa la pell amb les urpes una darrera volta, ella escapa, lliure, viva, encara amb cara de terror i els flancs sagnants. Ell quedaSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-23956931343822036092011-03-27T00:39:00.003+01:002011-03-29T11:30:20.214+02:00Pa negre, pa blanc
Els fascinants actors Marina Comas i Francesc Colomer
Una mica més i em quedo sense llegir una joia literària, per culpa d'una pel·lícula que no per més guardonada és menys violenta. La versió cinematogràfica de "Pa Negre" és tan fascinant com els actors, però és molt bèstia. O serà que jo evito com la pesta les pel·lícules violentes, i llavors em deixa trastocada veure una escena inicial amb Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-58408691628841312892011-03-16T18:23:00.002+01:002011-03-18T11:48:04.427+01:00També els gossos són solidaris al JapóUna prova més de la "humanitat" dels animals. Un gos sobreviscut al tsunami del Japó roman quiet entre runes i llacs d'aigua salada per no abandonar el company, greument ferit. L'animal només se separa del lesionat per apropar-se als qui filmen l'escena i bordar breument com per demanar ajut, mentre retrocedeix cap al company per donar a entendre que li cal socors. Com que no li fan cas, torna Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-21932793798120603792011-03-15T09:44:00.003+01:002011-03-16T17:58:11.571+01:00Va arribar mai a casa?És tan esfereïdor el que ha passat, i està passant, al Japó, que no hi ha paraules per descriure la magnitud de la tragèdia. Són els detalls, el zoom cap a la història d'una persona concreta, fins i tot d'un objecte, el que ens pot conduir mentalment a buscar explicacions i compartir dolors aliens. Entre les muntanyes d'imatges de runes, destrucció, mort i perill radioactiu n'hi ha dues que em Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-43277372102047520882011-03-13T20:28:00.001+01:002011-03-13T22:17:02.529+01:00Una veu al jardíUna tarda entre llençols, a primers de març, un cant tímid s'entremet en el descans calmós. Lluny de pertorbar-se, l'esperit s'alça rabent i corre a acollir l'intrús a la finestra, mentre el cos, encara cargolat, es tensa, expectant.
És un amic? Sí que l'és. La veu de la Bellesa ha vingut a fer niu al jardí. Una Bellesa fugissera, que s'amaga sota el fullam, però des d'allí, discreta, aferma que Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-9917742307974563432011-03-07T12:43:00.004+01:002011-03-09T18:30:42.618+01:00Amor sense possessió
L'actor que encarna Tadzio a la pel·lícula de Visconti
Fins que el protagonista de "La Mort a Venècia" no veu Tadzio, el jovenet bellíssim de pell blanca i rínxols d'or, la novel·la és com una barqueta que tracta inútilment d'arribar a un illot vora la costa en un dia sense vent. El pal mestre caboteja llastimosament, les ones sacsegen el buc en desordre i desídia.
El meu primer contacte amb Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-14475696781166579142011-03-03T00:03:00.001+01:002011-03-03T00:38:12.009+01:00Brutalitat d'una submissióSens dubte, és una novel·la estranya. Té de deliciós la llargada, només 108 pàgines, tot un atreviment en un temps en què els llibres es venen a quilo. He arribat a la conclusió que fins i tot superbs escriptors com Tolstoi acaben ensopegant quan volen explicar-nos cada obsessió sota tots els punts de vista i, per si no l'havíem captat encara, ens la tornen a remugar i mastegar. Quasi com si Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-51638535177660659792011-03-02T12:20:00.002+01:002011-03-02T15:27:24.201+01:00Els tres regals de la gardèniaÉs ver, és la nena mimada de la casa. Cada matí ruixo les fulles delicades amb un plugim d'aigua fresca perquè no s'enyori de les terres tropicals. És el meu major orgull: ja diu la cançó que la gardènia és tan capriciosa i vulnerable com l'amor, i un sol dia de descurança li pot ser fatal, però ella viu ufana i graciosa des que va arribar al jardí. Ara viu refugiada a casa, ben a prop de la Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-14821680923009558912011-03-01T19:27:00.010+01:002011-03-01T20:04:43.289+01:00No la van violar abans d'assassinar-la. I jo sense saber-ho.Escric volgudament des de la desinformació sobre el cas, i ja és difícil. A totes hores, els telenotícies es delecten en bombejar notícies sobre una noia de 13 anys que fa un parell de mesos va desaparèixer d'un poblet al nord del país, prop de Bèrgam. El cadàver s'ha descobert aquesta setmana. Avui s'ha sabut que no la van violar. Una no pot obrir una pàgina web informativa sense que a tota Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-73182491121659209322011-02-27T13:40:00.005+01:002011-02-27T16:47:26.139+01:00Combatre una crueltat inenarrable? Sí, es pot
Un ós "salvat", tingut en gàbia encara mentre se'l cura
És una pràctica d'una crueltat tan esfereïdora que tractaré d'explicar-la amb tota suavitat, per no ferir la sensibilitat de ningú. Perquè quan l'espectacle és massa horripilant, tanquem els ulls i ens neguem a veure'l. Almenys, a mi em passa molt sovint. Voldríem eliminar el mal foragitant-lo de la nostra percepció de la realitat. Però Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-82635474425580250972011-02-25T14:50:00.003+01:002011-02-25T20:13:06.336+01:00No era ningú (i la criada va llançar la pellissa per la finestra)No era ningú. Un hereu d'una família noble ja tronada, decadent, oblidada, d'una terra ignota, estranya, incompresa: Sicília. Els títols de Príncep de Lampedusa o de Duc de Palma feien riure els senyorets de la capital romana o de les industrials regions del nord. Era petit d'estatura per una malaltia d'infància; els ulls, grans i malenconiosos, tenien un punt femení i vivia enganxat a les faldesSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-67655487452092461262011-02-21T21:54:00.005+01:002011-02-21T22:48:31.590+01:00Un cadàver de 300.000 eurosAquestes coses només passen a Itàlia, em vaig dir, incrèdula, en llegir la notícia a finals de gener: havien robat un mort per fer xantatge econòmic a la família. Avui m'assabento que els segrestadors de difunts demanen ni més ni menys que 300.000 euros per tal de tornar les despulles a la tomba d'on la van rampinyar. La xifra sembla desorbitada, però no és un cadàver qualsevol: és el de Mike Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-27119270953937439372011-02-12T17:49:00.001+01:002011-02-12T19:02:31.117+01:00El tresor més preuat del món
Mitra gemmada (Corriere della Sera)
El tresor més valuós del món no l'ha reunit ni la família del tsar de Rússia ni la rica Corona d'Anglaterra. És en mans d'una persona més aviat modesta, el sant patró d'una ciutat avui pudent, deixada i castigada pels governs i per la màfia: Nàpols, la bella i decadent Nàpols. Mitres d'or, robins i maragdes; creus de plata i nacre; àngels de plata massissa Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-61982270410255090822011-02-12T13:17:00.006+01:002011-02-12T15:56:14.561+01:00Mosques supersòniques o trens ranquejants"Quan vas en tren pel nord d'Itàlia, les mosques queden esclafades contra el vidre del vagó. Al Sud, en canvi, no, perquè les mosques són més ràpides que el tren". Això va dir dimecres un personatge en vestit i corbata en parlar amb desenes de periodistes que li apropaven els micròfons. El senyor havia recorregut els 584 km que separen Milà de Roma en l'Ave italià, el Frecciarossa, en tres hores.Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-12539085076982201902011-02-07T21:15:00.008+01:002011-02-08T00:10:40.621+01:00La matança macabra d'un llop
Un llop italià (www.pastore abruzzese.it)
L'home surt de casa amb les mans nues. S'endinsa a les muntanyes fins arribar a un paratge solitari. Amb un gest familiar, quotidià, retira un fusell, municions, armes, de sota una roca. I espera.
Avui, la respiració se li accelera, una excitació malsana li rosega les entranyes. L'ha vist, per fi. El llop. Un exemplar bell, de pèl esborrifat castany, i Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-89288260117672190982011-02-01T13:30:00.001+01:002011-02-01T13:32:02.930+01:00Farnese, un cometa al cel artístic de RomaEl jardí renaixentista és a les fosques d'una nit sense lluna, però dues fileres d'espelmes envidriades ens conviden, hipnòtiques, a enfilar-nos per una ampla escala de marbre fins al primer pis. El fast apareix del no-res. Un Hèrcules gegant dóna la benvinguda a la primera sala, de sostres altíssims i esculpits en fusta, dissenyada per Sangallo i Miquel Àngel, amb una xemeneia policroma Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-81102883953739495662011-01-30T21:48:00.007+01:002011-02-01T08:13:21.916+01:00Caça a la guineu entre àmfores romanesQuè hi fa una guineu en ple centre de Roma, esmunyint-se al Mercat de l'emperador Trajà sense pagar bitllet? Córrer darrera els gats que campen esplèndids entre les runes romanes. Aquests moixos són les icones dels turistes i viuen tranquils i protegits per la tendresa dels habitants i empleats municipals, que els donen aliment i han creat un centre d'adopció, la Miciopolis. La vida plàcida dels Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-11642036592254723252011-01-29T17:37:00.004+01:002011-01-29T18:02:28.945+01:00Llit cruixent de parmesà, un truc infal·libleUn cuiner italià generós que proposa receptes al seu blog, Christian, fa poc compartia amb els afortunats lectors una manera facilíssima de preparar una amanida gustosa. Allò que la fa especial és el toc artístic en la presentació que garanteix, només de veure-la, una bona dosi de sucs gàstrics per a tots els comensals de la vetllada. Es tracta de col·locar l'enciam sobre un llit cruixent de Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-69749435088868311472011-01-27T21:11:00.002+01:002011-01-27T23:57:14.845+01:00El mal incomprensibleUn dia a Jesús li van preguntar quin mal havia fet un cec per néixer sense vista. Cap, va contestar, però així es manifesta l'obra de Déu (Joan 9,2). Resposta massa misteriosa, difícil o insatisfactòria per a la immensa majoria, diria, dels què ens indignem pels mals dels innocents, especialment els què són obra de la Natura, davant la qual la llibertat de l'home sovint s'estavella. Perquè encaraSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-59273706181578393492011-01-23T10:36:00.003+01:002011-01-23T11:21:49.672+01:00Anhel del desert
Deu ser com l'art flamenc, que no es pot escoltar en disc; s'ha de viure en directe. Una tardor em trobava a Torí, engrescada d'escoltar per primer cop el nostre músic de més prestigi internacional, Jordi Savall, que amb un instrument avui en desús, la viola de gamba, treu la pols a músiques oblidades i bellíssimes: medievals, renaixentistes, barroques. Savall havia reunit músics de pobles Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-34432774986049335382011-01-21T11:48:00.006+01:002011-01-21T17:02:23.841+01:00Lluna enlluernadoraJa la tenim aquí, la lluna en perigeu. Més a prop, més brillant, més enlluernadora. Ella, la nostra vigilant nocturna, té un passejar capriciós: a voltes s'apropa, xafardera, altres, afartada del què veu, s'allunya per l'espai. Però sempre torna, perquè és fidel, la lluna.
Quan és a prop, com aquesta nit, els pagesos no s'atansen a les plantes, que no toleren que algú les vulgui distreure de la Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-50467822328542021522011-01-20T14:04:00.006+01:002011-01-20T14:22:44.095+01:00Víctimes o putonesEl deler de Silvio Berlusconi per fer-se portar putes a casa -ell que encara ara continua dient-los als italians que mai ha hagut de pagar per fer sexe amb una dona perquè té més candidates que llonganisses- ha permès que els mitjans s'apropessin el món d'aquestes dones, que no eren mai notícia en primera persona.
La primera va ser Patrizia d'Addario (42 anys), la freda calculadora, la que Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-5783864342249578162011-01-19T23:50:00.008+01:002011-01-20T14:06:42.706+01:00Pobre Berlusconi ric: "sembla una caricatura d'ell mateix"El pitjor que li pot passar a un poderós és començar a resultar patètic. Berlusconi surt del cas Ruby tant humiliat que ell mateix potser haurà començat a sospitar que el somni s'ha acabat. Sí, ha aconseguit manar sobre els destins d'Itàlia durant quasi 16 anys, ha degradat el país del bon gust estètic amb una inundació televisiva de tetes i culs refets i noies-beneites, ha transformat la bella iSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-453256699967444902011-01-14T19:52:00.010+01:002011-01-15T10:20:42.144+01:00Un plat fàcil i suculent per a nits de convidatsAdoro les vetllades amb gent estimada a casa, però quan vaig aterrar a Roma, la perspectiva de preparar un bon sopar per als amics italians em semblava més terrorífica que agradosa. Una cosa és viure a Brussel·les o Madrid i que el marit italià prepari als convidats un plat de pasta, que cuinats per un chef tan ben plantat i de tant de pedigrí garanteix ja la meitat dels punts, i l'altra, Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-79744208294807628082011-01-12T18:04:00.002+01:002011-01-13T10:50:40.242+01:00Em prenen el pèl perquè he nascut porquetNo tinc nom, només m'han dit que tinc un número: el 13.468. Jo no l'he vist mai, però, perquè el tinc dins un xip clavat a l'orella. Vaig néixer fa tres mesos en un estable d'una granja de la Baixa-Saxònia, a Alemanya, però no us sabria dir com és el meu país, perquè no he sortit mai de l'estable. Tampoc no he vist mai la llum del sol, per bé que sé quan es fa de dia perquè a l'improvís, a terra Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-32939189635849047712011-01-11T13:06:00.001+01:002011-01-11T16:45:25.358+01:00Orgasmes gastronòmicsNo és cert que a Itàlia un pugui entrar en qualsevol restaurant i menjar bé, però hi ha algunes ciutats on l'èxit és gairebé garantit i, amb només una mica de sort, es pot arribar a quasi perdre els sentits. Penso, per experiència -però em queda tanta Itàlia per recórrer!- en Florència, Torí, Nàpols o qualsevol llogarret de Sicília.
Si se'm permet ser vulgar, el primer autèntic orgasme Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-90280325644850705812011-01-11T12:25:00.001+01:002011-01-11T12:26:55.172+01:00Es venen fars, illes i castells italiansIdíl·lic, perfecte per a milionaris amb vocació d'escriptors o seductors. Un far alterós, al cim d'un penya-segat, amb el mar per horitzó, una platja de blanca escuma a les esquenes i com a únics veïns, els ocells del Parc Natural d'Asinara. El far d'aquesta illa fins ara verge, a tocar de la turística Porto Torres, a Sardegna, està en venda. Els militars, fins ara únics amos i senyors, no tenen Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-15477790924065002972011-01-10T19:18:00.003+01:002011-01-10T19:27:13.685+01:00Amor radiant, cor robatNo hi ha rostre que hagi inspirat els pintors dels darrers dos mil·lenis més que el de Maria, la mare de Jesús. És ella l'autèntica protagonista de la història de l'art. No només perquè és figura obligatòria en un mercat subvencionat per l'Església, sinó que té una llum pròpia que enfosqueix qualsevol altre figura del quadre. Serena en Leonardo i Raffaelo, lluminosa en Botticcelli, voluptuosa i Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-62506335326208024572011-01-10T18:08:00.002+01:002011-01-10T19:24:13.523+01:00Li han fugit els colors, no la vidaÉs una de les pintures més impressionants de la Galeria dels Uffizi. I això que és pràcticament monocroma i competeix en una sala de grans teles de mestres europeus del Renaixement. Una descoberta, la Lamentació sobre el Crist mort de Giovanni Bellini (Venècia, 1430-1516).
El Crist, més que mort, sembla en ple èxtasi espiritual, com preanunciant que no ha dit la darrera paraula, que el que ha de Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-33727577588278351692011-01-08T19:47:00.004+01:002011-01-10T17:27:54.207+01:00Visions angèliquesApareix inesperadament rere un revolt. És una altra emoció estètica que val el viatge a Florència. És, a més, un d'aquells frescos molt superiors a qualsevol reproducció que n'hàgim pogut veure. Les ales policromes de l'àngel desprenen espurnes d'or, però tot i la magnificència, Gabriel empal·lideix davant la serenor senzilla, l'harmonia imbatible de la Verge.
No s'acaba aquí, amb l'Anunciació deSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-37711518386448485702011-01-07T22:26:00.010+01:002011-01-07T22:44:27.394+01:00I després de la decepció... oh, èxtasi!
@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
Havent sobreviscut a la catàstrofe expositiva de la Galleria de l’Accademia, arribar al Museu dels Uffizi és com entrar en un d’aquells somnis tan bonics que voldries recordar-ne cada detall per Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-6450799185813999202011-01-07T20:42:00.003+01:002011-01-07T20:50:48.980+01:00El Museu dels Disbarats, o com jugar a amagar les obres d'artImagineu que un dia arribeu a Florència, extasiats amb la perspectiva de confrontar-vos amb obres de Brunelleschi, Botticelli, Michelangelo, Giotto, Fra Angelico, Tiziano. Després de meravellar-vos amb el Duomo fulgent, i abans d'entrar als Uffizi, l'opció clàssica és pagar els 6,50 euros que costa l'entrada a la Galleria dell'Accademia per admirar el bell i gigantesc David de Michelangelo i Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-57639477091427819882011-01-03T18:02:00.005+01:002011-01-03T18:14:09.413+01:00Una cabra, un pastor, un arbre: el misteri de Calàbria.Una pel·lícula sense paraules ni música. Amb quatre estranys protagonistes: un pastor de les remotes muntanyes de Calàbria que cuida un cabrit, el qual alimenta amb els seus ossos fredorosos la terra que trepitja un arbre gegantí, el qual acaba convertit en carbó. Home, animal, vegetal, mineral, lligats en el miracle de la vida i la mort quotidianes.
Aquesta és la trama de "Quattro volte", un Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-85821054496538483192011-01-01T18:50:00.001+01:002011-01-03T15:56:26.266+01:00La vida secreta dels arbresTanta gent bandeja amb menyspreu la intuïció que animals i plantes són éssers valuosos, sensibles i fins i tot intel·ligents. Pensen que l'home és l'únic ésser interessant de l'univers i la resta són només andròmines de segona classe. Com a molt, andròmines belles i curioses. Una mica com a l'Edat mitjana i Moderna, quan es discutia si les dones o els indígenes americans tenien ànima.
Una tal Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-36868109822144059072011-01-01T17:19:00.008+01:002011-08-24T17:24:50.587+02:00Cap d'Any a RomaL'any, a Itàlia, comença sempre amb un plat de llenties a l'estómac. Símbol de prosperitat, i no de pobresa. Aquest any, una zuppa elaborada amb dedicació. Ja destriar els llegums de les pedres és tasca de pacients -no pas per mi, doncs; no pas encara-. És el primer esforç del dia, abans de deixar les minúscules perletes en remull. Després, al vespre, cal preparar el brou barrejat amb puré fresc Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-85157160174763905132011-01-01T14:44:00.000+01:002011-01-01T14:44:49.492+01:00Un rei guanyador"Pere el Gran és tot el contrari de la imatge que Catalunya ha anat construint de la seva història, ja que és un guanyador", deia fa uns dies l'historiador italià Stefano Maria Cingolani al diari Ara. Ha estat un científic estranger qui s'ha pres la molèstia de regirar 200 pergamins, 6.000 manuscrits i 20.000 documents per acostar-se al personatge català que va desafiar les grans potències de Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-84121069123607843622010-12-21T19:56:00.002+01:002010-12-21T19:58:57.896+01:00Inesperat pintor holandès al VaticàDiuen que la tramuntana tot ho neteja. A Roma, més aviat, fa de pintor. Travessava corrents la plaça de Sant Pere fa uns dies, maldant perquè els tacons no quedessin empresonats entre les llambordes, i em vaig quedar, de sobte, clavada, amb les cames quasi separades per la gambada. Vaig oblidar per uns segons que l'oficina de premsa vaticana, sempre tant atenta a les necessitats contemporànies, Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-25032390777650887322010-12-05T19:45:00.011+01:002010-12-05T20:17:33.018+01:00Col-i-flor voluptuosaPobra col-i-flor. De totes les verdures que cada quinze dies ens porten els pagesos del Laci en una caixa de cartró, és la darrera que havia quedat a la nevera. Ens hi hem acarat només perquè no ens quedava ni una mala pastanaga. El buit complet, en espera d'una nova caixa demà. Per dir que fins que no l'he tret del calaix per pelar-la em pensava que era una col. La indiferència total. I malgrat Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-41735466450926476332010-12-02T23:06:00.014+01:002010-12-02T23:49:45.344+01:00Roma s'ofegaNo hi ha descans. Una massa d'aigua cau sobre Roma. Fa setmanes que els únics moments de pau són, molt de tant en tant, uns esclats enganyosos de llum cap a migdia, que immediatament queden sufocats per nuvolades grises. Els romans vivim en la foscor.
Se sent un crit al tramvia. Un vell a qui una sud-americana ha cedit el seient esclata en clams a Déu. En tot el vagó, callat d'improvís, nomésSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-62715417808831723792010-11-27T15:29:00.007+01:002010-11-27T15:42:53.200+01:00Pèsols providencialsEls pèsols són com alguns polítics. Estèticament atractius, quan els tastes deceben per la banalitat. Prometen més que el què són capaços de donar. Amb tot, no són de menysprear. Relegats amb desdeny en un calaix del congelador, poden salvar un dinar de diumenge, un d'aquells en què han desaparegut del rebost i de la nevera totes les bones menges fresques. Pensant-ho bé, el pèsol ni tant sols en Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-39730603382427889922010-11-27T14:20:00.002+01:002010-11-27T15:48:30.725+01:00Flors matineresEm desperta l'estimat amb una rosa encesa. És dissabte, dia d'il·lusió de llibertat. Hi ha ombres de feines, deures, però són això, ombres. És un matí de regals. Em prepara, com una moixaina, un suc de taronja, i un cafè i unes torrades, mentre al sofà, endarrereixo el moment d'arrabassar de la dolçor de la son el cos endormiscat. Un ball al compàs del Jeunehomme de Mozart que tot ho pot. El sol Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-10482884213000865622010-11-25T22:40:00.011+01:002010-11-25T23:43:15.716+01:00Tres dones solesVaig visitar-ne la tomba aquest estiu. Es deia Ruth i l'havien enterrada al costat del marit, Allan. Però a la làpida, mossegada per l'herba crescuda d'un bucòlic cementiri d'Iowa, hi figurava també la dona que la va succeir al llit matrimonial, la seva pròpia germana, Julie. El quart inquilí de la fossa era el primer espòs de la Julie.
Si reposen junts en eterna comunió tots quatre en un camp Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-43390161083430366232010-11-22T17:34:00.013+01:002010-11-23T09:49:38.883+01:00Germà Ratzinger: rigor, si us plauHan hagut de passar 42 anys perquè un Papa redrecés una roda deforme i la tornés a forma circular. Benet XVI finalment rectifica i, tot i que admet els riscos morals del preservatiu -el tot val, la banalització del sexe- admet que posar-se un condó pot ser un acte de responsabilitat. O, si es vol, un mal menor. Quan el 1968 el Vaticà de Pau VI va aprovar l'escandalosa Humanae Vitae, mitja Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-39925637712759773762010-11-22T13:38:00.001+01:002010-11-22T13:42:36.454+01:00La tieta i la músicaAvui és Santa Cecília, patrona dels músics, i, si encara visqués la meva tieta, ho aniríem a celebrar. O bé li portaria un pastisset de nata dels què tant li agradaven. No que jo sigui íntima amiga de cap instrument musical. Vaig tocar uns anys el piano -la tieta n'era professora, la mare concertista-, però no era l'instrument per a mi, jo el què volia era ser kumbaià i tocar la guitarra, però Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-80961108885268835122010-11-19T20:51:00.000+01:002010-11-19T20:51:22.886+01:00Tolstoi, condemnat a perpetuïtatUn altre gest revel·lador de la ceguesa de les religions quan es constitueixen en un club de senyors que decideixen qui és bo i qui és dolent o, més aviat, qui és lliure i qui és submís. L'Església ortodoxa russa s'ha negat un cop més a anul·lar la condemna a un dels escriptors més inspiradors per a tants milers de cristians, Lev Nikolaevic Tolstoj. El tenen excomunicat des de fa més d'un segle, Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-76049810881248730762010-11-19T08:28:00.008+01:002010-11-27T16:11:19.088+01:00Un piset per un votA tots els països es discuteix molt del sou dels diputats, però a Itàlia no n'hi ha cap necessitat. Tothom sap que és un chollo, una bicoca. Ses senyories no només cobren al voltant de 15.000 euros NETS al mes, més el cotxe oficial i els avions i els trens gratis i una llarguíssima sèrie d'altres avantatges. També poden fer negocis amb el primer ministre, que solen ser molt fructífers.
Cada Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-16124890316405037642010-11-17T12:32:00.002+01:002011-03-29T17:22:07.737+02:00El cafè de GràciaÉs un ritual. El primer matí que som a Barcelona, ens llevem i caminem xino-xano pels carrers de Gràcia. Jo meravellada pels colors retrobats a l'atmosfera i a les cases -cada ciutat té la seva llum-, ell feliç d'estar en un racó estranger que ha après a estimar com si fos part d'ell mateix. Les nostres passes s'encaminen segures, amb la calma que procura la decisió inapel·lable, cap al Nelson.
Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-81345543639470612162010-11-16T12:31:00.002+01:002010-11-27T16:15:01.187+01:00Tinc a Déu assagut al jardí
Si hi ha Déu, viu al meu jardí. Ha creat una gal·làxia de minúscules fulles estrellades a les heures que pengen paret avall. Fa florir la rosa agonitzant pels assalts de tots els bitxos del barri ben avançada la tardor. Ha ressuscitat el llimoner oriental que m'ha confiat el veí, i ha donat una estampa meravellosa al què em va regalar la mamà. Dóna forces a la gardènia perquè resisteixi els Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-58742216484965735092010-11-16T09:52:00.005+01:002010-11-16T10:01:23.989+01:00Un heroi ignoratDiu Juan Goytisolo que Incerta Glòria és el millor llibre escrit a la península ibèrica al segle XX. Els catalans, tant nafrats, pobrets, només confiem en la qualitat de la nostra literatura quan algú que escriu en qualsevol altra llengua en parla bé. Igual que expliquem, orgullosos, que el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell va ser salvat de la crema de llibres del Quixot per en Cervantes, o queSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-696398682438581832010-11-13T11:22:00.006+01:002010-11-13T11:52:28.951+01:00Sol i espantat, i amb tot...Eren dies plujosos i freds de desembre. Els dos amants fugitius de París no podien sospitar que aquell paisatge idíl·lic dies abans, aquelles alçades frondoses amb vistes vertiginoses al mar blau podien esdevenir, de cop, fosca, tronera, diluvi. I en canvi, els ho haurien d'haver delatat la presència inequívoca del teix i del grèvol. Buscaven la soledat, però aquella lliurement recercada, noSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-74421718556488263972010-11-11T23:38:00.004+01:002010-11-12T12:35:43.314+01:00Posa un porro a la teva vidaI jo que fins fa deu dies no havia comprat mai un porro. Parlo dels innocents i inodors vegetals, és clar. Aquestes estrambòtiques criatures de cul pelut i cabells gruixuts em semblaven éssers ridículs, inútils, absurds. De la mateixa categoria de les col-i-flors, els naps o les cols llombardes. Però no. Ai, senyor, per quins camins erràtics transitava la meva vida. Un porro és capaç de trempar Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-76377277253736049952010-11-11T14:43:00.002+01:002010-11-11T14:43:53.693+01:00Nou espelmesPosant espelmetes al cel perquè la Natàlia no s'oblidi que avui hauria estat el seu aniversari, aquí baix, i així jo em pugui quedar embadalida amb l'alegria que no perd mai.Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-21514251188869103282010-11-10T10:03:00.004+01:002010-11-10T10:14:58.573+01:00Gimnàstica espiritual des d'un passadís d'hospitalJa han tocat les deu de la nit a l'hospital i recorro els passadissos silenciosos camí de l'ascensor. Una senyora és fora de l'habitació. Deu tenir una seixantena. La saludo amb tota la solidaritat que pot generar un hospital. A més, estic contenta i amorosa, l'operació del meu estimat ha anat bé i hem passat un bon dia junts, tot i que amb alguns moments difícils, perquè me l'han tornat ben Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-27087449467107715012010-11-07T21:43:00.003+01:002010-11-16T10:57:57.757+01:00Divina poesia filmadaÉs la pel·lícula de l'any a França. No només va guanyar el Gran Prix de Cannes i ha estat escollida per a representar el país als Oscar de Hollywood; també és un exitàs de públic. Una pel·lícula on no hi ha sexe i on la violència és elaborada a nivell de reflexió. Per a més raresa, va de monjos d'un monestir remot d'Algèria.
Això sí, de monjos massacrats perintegristes islàmics. Acaben ben Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-87794071948789545392010-11-03T20:05:00.006+01:002010-11-03T20:23:42.810+01:00I no obstant... El què fa sentir més trist és no tenir motius reals de tristesa: arrossegar-se pel fang per una certa recança a netejar-se les ales i volar, com si ens fes por ser feliços. És absurd, avorrir aquesta alegria il·limitada. Per què tots tenim aquest instint a no sortir mai de la cova, a quedar-nos arrupits en un racó sense voler sentir el plaer d'estirar els braços, per què ensSandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-55131230610983156362010-11-03T13:21:00.003+01:002010-11-03T20:06:44.725+01:00Vinyes de la ToscanaQuina recança, deixar de caminar per aquests empedrats, per entre els carrers silenciosos de Montefioralle, al Chianti, i tornar a l'asfalt i el soroll i les pudors de ciutat.
I per què no ha de ser possible, quedar-me aquí? Aspiro les imatges de bellesa com aquell qui ensuma a fons un perfum per recordar-ne l'olor. Vull fotografiar una casa que sobresurt de la muralla, noble i bella, perquè en Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-63227077462563964302010-10-27T10:33:00.005+02:002010-11-17T17:45:04.964+01:00La vall somnia als peus de sant FrancescÉs com un somni. De la vall emergeix, a penes dibuixada, la cúpula de Santa Maria dels Àngels. La boira la té suspesa entre cel i terra. Els únics que s'atreveixen a despuntar entre el no-res per fer-li companyia són els xiprers, conscients de ser puntals d'espiritualitat.
El dia a penes es desvetlla i just surto de la Basílica de Sant Francesc, l'església on reposa el sant cristià més estimat Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-74017383201674804902010-10-15T11:48:00.002+02:002010-10-15T12:07:57.619+02:00Inspectors d'Hisenda massa treballadorsEls inspectors d'Hisenda italians, anomenats Guardia di Finanza, treballen massa. Importunen amb desagradables visites els empresaris, els rics del país. Se'n queixava el passat 2 d'octubre el Ministre de Transports, Altero Matteoli, al Saló Nàutic, indignat per les inspeccions als grans iots de pobres ciutadans com el rei de la Fòrmula 1 Flavio Briatore (amb diverses condemnes per frau a Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-24379764804417575202010-10-13T20:00:00.003+02:002010-10-13T20:07:21.307+02:00És només un breu al diariNo sé què m'horroritza més: la notícia o el fet que aparegui en forma de breu en un diari italià, al costat d'una llarga descripció sobre la llàgrima del maleducat cap de gabinet d'Obama, Emanuel Rahm, el dia de la substitució per un callat i treballador Pete Rouse. El cas és que el Govern dels Estats Units ha demanat perdó per un esgarrifós experiment: la transmissió secreta de sífilis i Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-47676830115984880362010-10-11T19:35:00.006+02:002010-11-16T18:20:37.742+01:00Junk Bond, llicència per matar l'economia netaEl diari La Stampa, un dels més interessants d'Itàlia -més petit però de qualitat superior a La Repubblica o Il Corriere della Sera, menys atrapat per la beneiteria de donar més atenció a les paraules dels polítics que a la situació objectiva del país- ens informa que no hem après res de res de la crisi mundial que patim.
"Han tornat, i amb gran embranzida. Es diuen bond, junk bond, les Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-45557165804041539522010-09-30T18:55:00.008+02:002010-09-30T20:07:18.698+02:00El mètode de la felicitatEs diu Matthieu Ricard, va néixer fa 64 anys a Savoie (França), però ara viu feliç en un monestir budista del Nepal. I quan asseguro que és feliç, no és un dir, sinó una evidència científica: un estudi de la universitat nord-americana de Wisconsin va certificar que aquest ex biòleg molecular reconvertit a monjo tibetà és l'home més feliç del món. Les conclusions de l'estudi van excitar els Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-5503359979822825972010-09-28T16:56:00.008+02:002010-09-28T20:20:50.638+02:00La Catalunya d'ItàliaEl Piemont és una regió italiana arrecerada a les faldes dels Alps i amb un peu a la planura del Po, però té una retirada amb Catalunya. L’aparionen, d’entrada, coincidències geopolítiques: està encaixonada entre el seu estat, Itàlia, i la potència francesa. Ja només per això és fàcil d’imaginar les vicissituds històriques. Culturalment, sovint té més semblances amb el veí del nord, tot i la Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-58571092341141154052010-09-27T20:07:00.016+02:002010-11-16T11:03:04.858+01:00Ja és aquíQuina impaciència, des del matí que l'espero. I finalment, a quarts de vuit toquen el timbre i apareix un nano amb cara de bon jan amb el paquet entre les mans. Dins, el fill d'un nou món, o el renaixement d'un món antic. Es diu Zolle. Duu dins criatures divines, treballades amb amor per mans d'homes i dones que encara creuen en la bondat de la Natura. Una bleda immensa al damunt de tot, patates,Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1302929827226482360.post-60257944903165514042010-09-26T14:33:00.002+02:002010-09-27T19:30:05.172+02:00L'encanteri del desert
Un grup de persones que es perden per territoris inhòspits, desèrtics, a Europa, durant una setmana, descobrint l’experiència de la fam i del no-res? Escèptica però encuriosida, entro a la Biblioteca Nacional de Torí per conèixer el moviment Goum de la mà d’un dels fundadors, un monjo francès, el pare Roze.Aquesta raresa ha nascut “als altiplans de França on no hi ha res”, explica. Un desert. Sandra Buxaderas Sanshttp://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com1