Les
imatges del papa Francesc netejant i besant els peus a joves
delinqüents tancats en un reformatori el vespre de Dijous Sant han
donat la volta al món i s'han convertit en l'enèsim senyal que està
en marxa una autèntica reforma de la jerarquia catòlica. Els gestos
del nou papa no són només promeses d'uns canvis que encara han de
venir, sinó una nova manera d'exercitar el poder eclesiàstic, que
ara, com diu el papa, vol dir estar “al servei” de les persones,
no pas voler figurar.
El
gest de rentar els peus a dotze nois i noies marginats de la societat
encara ara, dies després, està sent molt comentat entre catòlics a
tot el món. Els papes
anteriors només s'agenollaven a rentar peus a d'altres sacerdots.
Consideraven que quan Jesús, 2.000 anys enrere, va rentar els peus
als deixebles, estava instituint el sacerdoci. Però Francesc no ho
ha entès així -o bé, suaument, ha començat a obrir portes a la
dona-. Ha donat un gir a la doctrina tradicional i ha interpretat el
gest de Jesús com una forma de mostrar l'actitud servicial que ha de
tenir tot cristià, i més, si té responsabilitats a l'Església:
“Ajudar-vos l'un a l'altre, això és el que Jesús ensenya i això
és el que faig, i ho faig de cor, perquè és el meu deure, com a
capellà i com a bisbe, estar al vostre servei”.
Ara
que el papa ja no va mai en cotxe de luxe ni vesteix amb joies d'or,
sinó que puja als vehicles de servei de la gendarmeria vaticana i
porta creu de ferro i anell de plata, la resta de la jerarquia
catòlica n'ha hagut per força de prendre nota. Al papa no li ha
calgut escriure cap encíclica per infondre un nou aire a l'Església.
Una
mostra d'això és com, mentre Francesc es disposava a entrar a la
presó de menors de Castel di Marmo, a Roma, a l'altre banda de
l'oceà, a Nova York, el cardenal Timothy Dolan també penetrava en
una presó per al cerimonial de rentat de peus. De
cop, la jerarquia s'aparta dels grans temples per agenollar-se davant
de joves tatuats, amb cabells rapats i actitud cansada davant la vida
a pocs d'anys d'haver-la començat. Certament, n'hi ha que ja ho
feien -el mateix Jorge Mario Bergoglio quan era arquebisbe de Buenos
Aires-, però no era pas tònica habitual.
Els
cardenals, per força, se senten al·ludits per cada gest de
Francesc. Els vaticanistes -periodistes
especialitzats en notícies de la Santa Seu- comenten
aquests dies que cada cop veuen menys joies d'or al pit i mans dels
cardenals.
Francesc
va heretar de Benet XVI una situació de descrèdit de la institució
catòlica a causa dels escàndols de pedofília i d'intrigues
vaticanes. Però eren, sobretot, la punta d'iceberg d'un malestar més
profund. A l'Església se li retreia, especialment, la contradicció
entre l'estil de vida i missatge de Jesús -alegria de compartir,
perdó, reconciliació, salvació- i els tons amenaçadors de part de
la jerarquia poc avesada a viure amb la realitat del carrer.
|
Francesco menjant a Santa Marta |
Ara
Francesc es comporta, de papa, com un capellà del que ell mateix
anomena “la perifèria”. Conserva les mateixes sabates negres
desgastades que van trepitjar les barriades més deprimides de Buenos
Aires. Ha decidit, per ara, no anar a viure a l'apartament amb vistes
a la plaça de sant Pere que han ocupat tots els papes des de 1903 -i
abans d'ells, tots els altres vivien en palaus al Vaticà o d'altres
indrets de Roma des del Renaixement-.
Quan Bergoglio va veure les deu àmplies estances de l'apartament,
que inclouen una capella i un estudi mèdic, va exclamar: “Però si
aquí hi caben 300 persones!”. El papa en té prou amb les
dimensions molt inferiors de la suite número 201 -dormitori, bany i
saló per rebre visites- d'una residència vaticana moderna, la Santa
Marta, on viuen capellans i bisbes que treballen a la Santa Seu.
També s'hi allotgen bisbes i cardenals en visita a Roma. “Estic
acostumat a viure amb els meus capellans”, va dir quan li van
preguntar si no estaria millor a l'apartament papal. A
diferència de Benet XVI, a Bergoglio no li agrada fer els àpats
envoltat sempre del mateix grupet de persones, conegudes popularment
com “la Familia vaticana”: els secretaris personals, el majordom
i les laiques consagrades que cuinaven i netejaven l'apartament.
Menja al restaurantet de Santa Marta, amb els altres capellans i sovint s'asseu al primer lloc que troba buit. Així podrà
conèixer més a fons què passa a l'Església de la resta del món
quan comparteixi el menú del dia en companyia de jerarques que hi
acudeixen de visita.
|
El Papa assegut a la darrera fila -imatges cedides per O |
Un
altre costum nou és l'obertura de la missa papal de les set del
matí. Benet XVI la celebrava amb “la Família vaticana”; Joan
Pau II amb amics i personalitats. Francesc ha convidat els jardiners,
cuiners, escombriaires i tota mena d'empleats vaticans a la capella
de Santa Marta. Allà s'asseu sovint a resar als darrers bancs.
Després va a les sales de representació papal, al segon pis del
Palau Apostòlic, però només a mode d'oficina, i sol demanar als
guàrdies suïssos que seguin enlloc d'estar sempre dempeus. Francesc
usa sobretot la biblioteca destinada a rebre personalitats. I els
diumenges diu l'Àngelus des de l'apartament papal oficial, al tercer
pis.
El
papa ha introduit aquest nou estil a la cúpula catòlica amb
naturalitat, i en el missatge de Pasqua va semblar adreçar-se a tots
els tradicionalistes que ja comencen a mostrar rebuig per a aquests
gestos que denoten una nova mentalitat i doctrina: “No ens tanquem
a les novetats que Déu vol portar a la nostra vida”.
*És un article publicat fa deu dies a l'Ara