Humans?

En travessar la benzinera em creuo amb un home luxuriós que em mira de dalt a baix: baixo ràpidament la mirada, però em pregunto si he fet allò més encertat, o bé hauria d'actuar com altres vegades: aguantar-li la mirada, desafiant. Però... quina fatiga, quina energia dilapidada en algú que no ho mereix!
Creuo uns metres més avall de la vorera una dona d'uns seixanta-cinc anys, de cabells llargs, amollats, i me la miro amb certa admiració per la manera com, a contracorrent de moltes dones italianes, deixa la seva bellesa femenina transformar-se gentilment en vellesa. Però ella em malinterpreta i adopta una actitud lleugerament hostil, arrogant.
Mentre poso la clau al pany per entrar dins de casa, em dic que els humans tenim les mateixes reaccions que els gossos quan surten al carrer: fem veure que som civilitzats i que ignorem les persones que ens passen pel costat, però no fem més que ensumar-nos i mesurar-nos mentalment els uns amb els altres.