Com sempre, he barrejat i batut tres receptes d'internet per a decidir-ne els ingredients i he suprimit tot esforç innecessari d'olles i paelles i absurdes operacions intermèdies per tal de convertir la cuina quotidiana en un exercici airós, agradable, possible. Més quan era tard i quasi esvaníem de gana.
Voilà: en una olla omplerta només a mitges d'aigua bullent, hi he abocat primer els paraigüets blancs i després tres patates pelades i tallades a trossets. Quan me n'he recordat, hi he afegit un dau i mig de brou. I un all pelat. Després he sortit un segon a la terrassa gelada, he tallat una branqueta de romaní, i a l'olla. Quan era tot llest, he pescat quasi tota la verdura amb un cullerot, l'he abocat en un bol i bat que batràs. Compte, que cal pescar també l'all camuflat entre tanta blancor per apartar-lo. Vaig barrejant amb una mica del brou, i una mica de llet -en absència de nata líquida-. I finalment, hi aboco una miqueta de verdura cuita que he deixat a l'olla per tal que el paladar pugui assaborir amb delit les dues textures, la de la crema i la dels bocins de patata i col. Últim toc abans de servir-la a taula, la branqueta de romaní a la què he estalviat la massacre a la batedora.Quina voluptuositat insospitada, la d'aquesta col-i-flor. Si tan pobrament acompanyada ja és tan generosa, no vull imaginar com deu ser amb formatge cremós o pa torrat...
(Tot plegat, per als incrèduls, 25 minuts).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada