Caça a la guineu entre àmfores romanes

Què hi fa una guineu en ple centre de Roma, esmunyint-se al Mercat de l'emperador Trajà sense pagar bitllet? Córrer darrera els gats que campen esplèndids entre les runes romanes. Aquests moixos són les icones dels turistes i viuen tranquils i protegits per la tendresa dels habitants i empleats municipals, que els donen aliment i han creat un centre d'adopció, la Miciopolis. La vida plàcida dels gats es va alterar diumenge passat, quan la irrupció d'un inesperat depredador els va fer estirar els muscles fins a límits atàvics.
La guineu, que sol conformar-se amb un menú de ratolins i fruita, aquell dia fred de gener devia portar gana, perquè, aprofitant que els empleats de la neteja obrien la porta del Mercat, va precipitar-se darrera els felins i va començar una cursa esbojarrada entre delicades relíquies de l'antiguitat: des de les escales del Matroneu fins a la Gran Aula, el majestuós cor del Mercat amb antigues tabernes -botigues- romanes a banda i banda. Per sobre dels esbufecs i marrameus  va sentir-se la veu poderosa d'un empleat, i la perseguidora, transformant l'ira en por, va refugiar-se en una cisterna renaixentista que semblava oferir un bon amagatall. El què no sabia l'esverat animal era que el cúmul d'objectes alts i punxeguts que semblaven crear el laberint perfecte per despistar els enemics era en realitat un bosc d'àmfores: la valuosa col·lecció Drexler.
La trencadissa podia ésser monumental. Calia trucar la policia. L'incrèdul comissari, mut a l'altra banda del telèfon, es va revifar i va avisar al Comandant en cap, que al seu torn va demanar ajut als veterinaris municipals, i així, es va arribar fins a la Policia Provincial, el Departament d'Ambient municipal i finalment, la plana major del Ministeri de Cultura.
Tota aquesta gentada reunida per respondre a una endevinalla. Com atraparies una guineu aterrida sense trencar una sola àmfora de 2.000 anys d'història? Calia actuar, precisament, amb la paciència i astúcia d'una guineu de Faula de Fedre. Després de molt discutir, i suposadament, al crit de "Mamma mia" i "Ma che c...", tots plegats van concordar que la millor manera era col·locar una gàbia-trampa amb un bon bistec dins (no vulgueu saber de quina bèstia). L'animal va resistir... fins la nit. Miracle que ningú perdés la paciència. A resguard de les tenebres, la bèstia famolenca va entrar a la gàbia... i la porta es va tancar rere la cua esponerosa.
Avui, una setmana després, els veterinaris, que han determinat que l'animal, un mascle de cinc anys, té bona salut, l'han alliberat al Parc de la Via Appia Antica. Perquè Roma, senyores i senyors, té un parc meravellós al llarg de la calçada romana on Sant Pere va sentir allò de "Quo Vadis"? És tan gran com 3.400 estadis de futbol, i això que neix prop del centre de Roma, vora les Termes de Caracalla. Entre les Termes i el Mercat de Trajà hi ha encara més vies arborades i runes històriques. Imagino, per això, que el animal devia provenir, precisament, del Parc. Perquè en aquest prodigi semiurbà únic al món hi pasturen no només ramats d'ovelles, sinó que hi corretegen conills, mosteles, fagines i guineus, a més d'un grapat de gossos abandonats.
Qui sap si la nostra guineu deu córrer hores d'ara pels amplis espais del Circ de Maxenci, si prefereix els camps de roselles o d'orquídies selvàtiques o si, cansada de l'aventura, ha preferit reposar en els espectrals silencis de les catacumbes de Sant Calixt o de Sant Sebastià. Jo aposto, més aviat, a què s'ha protegit de la pluja sota algun dels arcs de l'aqüeducte Claudi, que travessa la via Appia i es perd entre els camps de ginesta.

 -----------------------------------------------------------------

FOTOS. La primera retrata la nostra guineu entre àmfores i és d'Omniroma. La segona és d'una web americana i tinc la sensació que retrata la cara -o el morro- que devia posar l'animal en quedar atrapat dins la gàbia i veure's envoltat de sorollosos funcionaris, polítics i veterinaris italians.