Sis cavalls negres per al funeral de la dona de Camorra

Són les rareses de la Camorra, l'extravagància d'una Itàlia que tanca els ulls al crim organitzat, llevat d'un grapat de policies, periodistes o magistrats esforçats, i uns pocs milers de ciutadans valerosos. El 30 de març, en ple centre de la Nàpols de l'any 2011 desfila una escena de pel·lícula d'època: sis cavalls negres amb plomall a joc de la pell arrosseguen una carrossa negra i daurada, amb quatre cotxers vestits també del color del dol. Custodien un fèretre pels carrers del barri de Forcella, camí del cementiri.
No, no hi ha cap rodatge. És un funeral de veritat. Dins la caixa, les despulles d'Amelia Stolder, dona de Carmine Giuliano, El Lleó, que va ser boss del clan del mateix nom. La família mafiosa que es feia retratar amb Diego Armando Maradona, la que guardava cocaïna en un sofà custodiat per dues pitons. Una sempre es pregunta com pot ser que els clans mafiosos continuïn desplegant aquestes demostracions de força, a plena llum del dia. Però aquesta és, precisament, la clau de la Camorra. Si pot campar lliurement no és només per les aliances amb la política, sinó perquè es permet de recordar a cadascun dels habitants del seu territori que és inútil enfrontar-s'hi.