dissabte, 21 de novembre de 2009

La felicitat d'uns porcs

Encara hi ha llocs d'ensomni, esperant-nos, amagats no gaire lluny de la nostra grisor quotidiana. Prop de Roma, un d'aquests indrets és a Cottanello, a la vall del Tíber. Si Déu va fer l'home a imatge seva, segur que aquesta vall meravellosa és feta a imatge de l'Edèn. Sé que no serà així sempre, però avui, de tan bonica, semblava irreal, treta d'un somni, sense vent ni núvols ni fred. Només el sol i, a l'ombra, els colors tamisats de la tardor.
Hi ha casetes arrecerades en un extrem d'una plata, però els habitants no són els habituals a d'altres llogarets: hi viuen cavalls musculosos de crineres accentuades, anyells de cos blanc i cara negra que s'enfonsa entre les herbes, vaques que a la llum del crepuscle semblen luminescents, de tan blanques. Ens han acollit al migdia amb l'amabilitat de les postures, semblants a la d'un nen entre cotons: escampades, estirades amb peresa satisfeta, els caparrons posats delicadament sobre la molsa verda i suau. Només un ensurt, en arribar a un prat més muntanyós: de darrera els arbres s'abat sobre nosaltres una truja grossa, a la carrera, amb els colors i el morro quasi d'un senglar, amb grunys esfereïdors, tan de pressa que l'única escapatòria no són les cames, sinó la concentració mental d'allunyar l'ànima de pressa enlaire, per sobre dels avatars terrenals, esperant que la fugida de la por dels nostres cossos calmarà l'animal. I ella passa de llarg. Vol protegir, per si de cas, uns encantadors éssers que descobrim rera unes alzines, una colla inacabable de porcells, rosadets, rodonets, que semblen sortits d'un film de tan polits i adorables. Tots ells coberts de suau borrissol i només la punta del morro tacadeta de fang.
El pastor d'aquest món idílic animal, "Tersilio Scorza s'escriu el meu nom, però em diuen Beppino", ulls blaus i cara afable sembla també sortit d'una fàbula franciscana. És caçador, però només mata senglars. Detesta els urbanites de Terni que venen a disparar els ocells assedegats que beuen en fonts acabades de desglaçar o els què, cansats, es retiren al capvespre. És ell qui, enlloc de tancar en estables bruts, sense mai treure'ls a la llum del sol, la seva gran família animal prefereix abrigar-se cada matí per treure'ls pels camps. Ens ha rebut, abans de trobar-lo, un mastí blanc tan pacífic com el propietari, com tot aquesta colla d'animals que, ben tractats, conviuen amb l'home sense destorbar-lo ni fugir-ne.
Per als qui en veure un porcell pensen ja en la butifarra, pensin quan saborosos han de ser els animals que han viscut feliços al camp... Que no han viscut confinats, estressats, en la brutícia i la foscor. Buscant una mica, es troben les carnisseries que venen carn de porquets feliços...