divendres, 8 d’abril del 2011

Tan fàcil com mirar l'etiqueta, i adéu patiment

 Bona notícia: pots triar no menjar mai un ou produït així! (ADN K)
Un bon matí em vaig presentar a una fàbrica de gallines, ara farà uns 14 anys, per poder fer un reportatge de comparança amb la cria de gallines "bio". Ja mai més he pres un ou de gallina "industrial", ni que sigui a costa d'haver de posposar una truita -que no cal, perquè trobar altres tipus d'ous és molt fàcil-. Un ou industrial ha estat expulsat en una mena de cambra dels horrors. Vaig entrar en un passadís ple a banda i banda de plomes i crestes -és que no es veien els animals, només això- i em vaig haver d'apropar per distingir bèsties de plomatge escàs, i amb les potes en difícil -i dolorós!- equilibri entre filferros. Estan tan histèriques, allà dins, que es matarien a picossades si no fos que, petit detall, els tallen el bec. Viuen amb llum artificial perquè es desorientin i dormin poc, i per tant, rendeixin més. Aquestes gallines mutilades duren entre 12 i 18 mesos. Els amos, a la meitat de la vida, les deixen diversos dies sense menjar perquè quasi morin i després "reneixin". Una "cura"... de cavall. Ja no us parlo dels pollets.
Els ous número "3" són els pitjors
Aquest tipus d'explotació de gallines -que no rep, per desgràcia, cap subvenció de la UE que pugui obligar els propietaris a mantenir els animals en millors condicions- és perfectament -i escandalosament- legal i, de fet, és ben normal i corrent. Hi viuen, només a Itàlia, 40 milions de gallines noves cada any.
Reconèixer els ous fruit del sofriment és fàcil: una va al supermercat, mira l'etiqueta. Si veu que amb lletra petita-petita posa "cria de gallina en gàbia", o si obre l'ouera i veu que la numeració dels ous comença per la xifra "3", la torna a deixar ràpidament a la lleixa. Si la numeració comença per "2", també la desestima, perquè la millora és mínima: gallina apinyada de manera asfixiant en gàbia, però aquest cop, amb la pota sobre terra i no sobre un filferro.
En qüestió d'ous gallinacis, per un cop, "menos es más", i val més anar al que comença per número "0" o "1". L'1 és de gallina de debò, no de màquina-d'ous. L'animal viu en un corral com els de tota la vida, amb sortida a l'exterior, i pot complir funcions per a les quals ha estat dissenyat per Déu -o per la Natura-: picotejar, veure el sol, sentir la pluja a les plomes, escarbar o enfonsar-se a la sorra. El 0 a l'esquerra és un ou "bio". La gallina ha tingut un bocí de prat per campar i se l'ha alimentada amb pinso biològic -és a dir, sense porqueries, o blat genèticament modificat, per la qual cosa l'ou és més sa i segur per a qui el menja-.
Això ja són uns "altres ous"! Els "0" o bio
Si, a sobre, al codi imprès sobre l'ou hi posa "ES" -els ous no tenen "CAT", o els catalans no tenen ous per aconseguir pacíficament un CAT- i va seguit de l'abreviatura de la nostra província, llavors és la crème de la crème, perquè vol dir que la gallina viu en una granja propera i l'ou ha recorregut pocs quilòmetres, ha contaminat menys i té més números de ser fresc. I estem donant feina al nostre veí pagès.
Per als desconfiats de mena, hi ha una altra manera de reconèixer els ous bio a cegues: la closca és més dura. I, com el rovell, fa "cara de salut" i no de nena desmaiada.
Tot això em ve a la memòria perquè  l'agència TMNews informa que aquest matí Itàlia ha segrestat més d'un milió de gallines confinades en gàbies fora de la normativa. És a dir, gallines més maltractades encara que les altres obreres industrials. Allà on havien de tenir 650.000 animals, dos establiments en tenien quasi un milió. Ja pot passar, dona. Els amos s'havien "descomptat", pobrissons, una més, una menys...

6 comentaris:

Francina ha dit...

Ja fa dies que anava donant voltes al tema. Ara, desprès de llegir-te, n'estic més que convençuda. A partir d'ara sé que pagaré una mica més, però crec que està més que justificat! -Ja miro d'estalviar en altres coses no tant bèsties-.

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Hola, Francina, me n'alegro molt que comparteixis aquesta decisió al blog. Ja veuràs què fàcil, això dels números només cal mirar-ho quan tens dubtes, però normalment els "ous bons" ho expliquen amb lletres enormes: Gallines BIO, gallines criades a l'aire lliure...

Si un no consumeix més de 4 ous a la setmana -altrament tampoc és molt saludable, diguem- la diferència pot ser de cèntims.

Sovint em diuen que això només s'ho poden permetre alguns. Jo contesto que mentre un s'ho pugui permetre -i sovint és qüestió de prioritats, com bé dius-, val la pena saber que no contribueixes a patiments innecessaris a un ésser viu, presoner, que fugiria corrents si pogués.

I, a més, resulta que només que compris fruita de la teva província -per tant, de l'estació que toca- ja t'estalvies els diners de més que pagues amb carn o ous produïts de manera ètica -no cal ni que siguin "bio"-. Això, si alhora es menja carn de manera sana, és clar, amb moderació, no a cada plat ni cada dia.

És tan senzill com fer un dia els comptes. Surten!

margarita ha dit...

Quins ous!!
Ja m´havies convençut,es té que explicar a tothom.
Margarita.S

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Sí, molta gent en té una vaga idea però cal explicar què està comprant exactament quan pren "ous industrials" i quines alternatives -no gaire més cares, com en els ous de corral tradicional- té.

El missatger ha dit...

Ja ho va dir el Nobel de literatura Singer: amb els animals vivim un camp d'extermini diari. Aplicar tècniques de producció en cadena amb éssers vius és intolerable.
Està molt bé fer que la gent prengui consciència.
Felicitats.

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

També als Estats Units s'estan posant les piles...
http://www.nytimes.com/2010/08/12/us/12farm.html?ref=us