dijous, 21 de juliol de 2011

La grandesa de dos homes grans

Un article magnífic sobre la grandesa de dos homes. La de Chateaubriand, un tipus amb els pebrots d'escriure pamflets públics contra el mateix Napoléo. I la de Napoleó, que encaixava les crítiques amb ràbia però admirava i respectava el seu enemic declarat número 1. Una lliçó, escrita esplèndidament per l'amic Luis, amb aquell to de riure-sota-el-nas que tant amenitza els seus articles.
http://luissoravilla.blogspot.com/2011/07/de-buonaparte-y-de-los-borbones.html

dimarts, 19 de juliol de 2011

Que pagui un altre

Les famílies italianes de classe mitjana i baixa són les que més pagaran els plats trencats de l'atac especulatiu contra el deute públic del seu país. En un obrir i tancar d'ulls, es troben amb què la dreta de Silvio Berlusconi els prepara per a 2013 -quan ja haurà deixat el govern- un augment d'impostos igual per a tothom independentment del rèdit. A més, cada tractament sanitari públic els sortirà més car, perquè augmenta la taxa de copagament.
És aquest el resultat de la cursa empresa pel Govern, Parlament i presidència de la República per calmar els mercats després de la tempesta caiguda sobre la borsa de Milà el 9 i 11 de juliol. Una tisorada draconiana de 80.000 milions d'euros en tres anys aprovada en temps rècord: quatre dies.
Tot això, en un país ja molt castigat per uns impostos que reverteixen ben poc en els ciutadans: és el tercer a la UE amb més càrrega fiscal, després de Suècia i Dinamarca. Els serveis que, a canvi, reben els italians, estan a anys llum dels nòrdics. El gruix dels impostos ha de sufragar els interessos d'un deute exorbitant, d'un 120% del PIB, una herència enverinada dels anys 80. En canvi, les escoles passen el barret entre els pares per comprar pupitres, la policia no té diners per a benzina i els jutjats van curts de personal i no tenen ni per a fer fotocòpies. Per no parlar de l'estat de les autopistes o dels edificis escolars i hospitalaris.
Amb el nou pla impulsat pel ministre d'Economia, Giulio Tremonti, la fiscalitat s'encarirà en un 1,2% del PIB, arribant al 43,7%, però els serveis seran pitjors. No es cobriran la majoria de vacants entre els funcionaris públics i els joves que han guanyat oposicions es trobaran sense plaça durant anys. Els treballadors s'hauran de jubilar més tard i veuran semicongelada la pensió. I cada visita al metge especialista i prova de laboratori costaran 10 euros més del què ja suposaven, arribant a una mitjana de 46 euros. A banda, qui vagi a urgències i se li diagnostiqui un problema sense importància haurà de pagar 25 euros.
L'encariment del co-pagament és conseqüència dels talls indirectes a la sanitat que el pla aplica a través de les regions, que són les competents en la matèria. Els ha tocat el rebre, perquè calculen que els afecta el 50% de la tisorada total. Ja ara la meitat d'elles estan ofegades i intervingudes.
El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha desaparegut d'escena mentre els especuladors sembraven el pànic al país. El seu portaveu deia que no volia posar nerviosos els inversors, senyal que el premier seria conscient que malmet el prestigi del seu país. O potser no volia donar la cara davant d'un augment d'impostos tan impopular, ell que ha guanyat eleccions a base de prometre una rebaixa fiscal? Abans de pujar al poder va defensar que els italians tenien dret a evadir impostos perquè la pressió fiscal és massa alta*.
Berlusconi ha deixat que els focus es concentressin en aquell polític que tem que un dia li robi la poltrona: Tremonti, el ministre més popular del país. Aquest, però, també ha buscat fórmules per evitar sortir esquitxat per la indignació popular: ha concentrat la tisorada al 2013, quan hi haurà un nou govern al país perquè és quan caduca l'actual legislatura. I, a més, ha deixat que el pes de la tisorada la suportin regions i ens locals. Són aquests ens els qui s'ocupen de la despesa solidària, per la qual cosa qui acabarà rebent és la part més feble de la població.
Especial escàndol ha causat en el país el fet que la pujada d'impostos no tingui en compte les diferències de rèdit: totes les desgravacions fiscals es redueixen en un 5% el 2013 i un 20% el 2014. Qui més en patirà són els treballadors amb fills i cònjuge a càrrec -la meitat de dones a Itàlia no treballen-. Tot i que Itàlia és a la cua d'Europa en ajuts a la família, ara aquestes tindran encara menys beneficis fiscals per a la llar d'infants, escola, sanitat. Es calcula que una família mitjana haurà de pagar entre 1.000 i 1.800 euros més en dos anys.
A tot això, la dreta ha impedit que els polítics italians, els millors pagats del món, es redueixin el sou aquesta legislatura. Són ells els què han volgut calmar els especuladors, però no han volgut contribuir en un sol euro a la factura. 

Article publicat dilluns 18 al Punt/Avui. El mateix dia, la borsa de Milà cau... tants sacrificis exigits als italians per a calmar els inversors, i resulta que fins i tot els especuladors detesten aquesta cura de cavall iniqua!