dissabte, 8 de maig del 2010

Per a què volem curar el càncer?


A Sant Cugat del Vallès tenim una instal·lació científica que és la pera, i que ha costat 200 milions d'euros, repartits a parts iguals entre el Govern espanyol -o sigui, diners de tots- i català. Es diu Sincrotron i és un accelerador de partícul·les minúscules, els electrons. Han calgut 20 anys per a dissenyar-lo i s'acaba d'inaugurar fa un mes amb gran propaganda i somriures oficials.
Han pagat aquesta milionada per poder dir que som moderns i ens posicionem a l'avantguarda, però estem ben bé enfangats en la misèria. Resulta que aquest monstre enorme en forma de cargol no només dispara electrons a una velocitat vertiginosa per a entendre millor com funciona el cosmos, sinó que també podria servir per a tractar càncers que ara, altrament, són impossibles de curar. És a dir, per oferir un tractament anomenat prototeràpia. Però, ailàs, no està previst que s'hi dediqui; deu tenir tasques més importants. M'ho diu aquesta nit un amic amb un fill de 8 anys que des de fa un any i mig té un càncer molt puta. El nen ara mateix és a Suïssa tractant-se amb prototeràpia al centre Paul Scherrer de Zurich on sí que aprofiten una part del treball del monstre de les partícul·les per eliminar tumors amb major precisió que un aparell de radioteràpia. Ves per on, la responsable del tractament que és l'esperança de vida per al nen també és catalana. El Sincrotron de Suïssa és l'únic del món que s'aprofita, des de fa ja cinc anys, per a liquidar tumors, juntament amb un centre dels Estats Units. Nen català i doctora catalanes, però no poden curar-se a Cerdanyola del Vallès, perquè allà, això de curar càncers, no ho tenen previst. Que se n'ocupin els suïssos, que nosaltres estem per a coses més modernes.

Pd. Per a més indignació, i com és de suposar, el centre de Zurich només admet un cert nombre de malalts de càncer perquè està col·lapsat de peticions. Quantes vides podria salvar, el Sincrotron del Vallès?