dissabte, 6 de juny de 2009

És Sabat a Venècia

És Shabat a Venècia. El ghetto aquí és de veritat. Sembla d'altres temps, com si res no hagués passat. Aquí els jueus han lluitat per ser qui són, i s'hi han quedat.
Hi ha el barri vell i el nou, separats per un pont. Al vell, l'escola i comerços kosher -què admirable, què tothom sàpiga les tradicions d'un poble tan petit-. Al nou, l'estreta sinagoga, el Centre Israelià del Repòs, el Memorial de l'Holocaust -protegit per una garita militar- i una petita estança en una planta baixa que fa de centre social i espai religiós quotidià, dels matins de pregària i tardes de conversa.
És sabat i el barri és fosc i silenciós. L'única presència, la lluna sobre el pont que uneix els dos ghettos.
Al final del Vell, però, se senten uns cants. Al matí, en passar per davant el restaurant kosher, fosc, anticuat, buit, creia que venien les samarretes de l'aparador per sobreviure. En canvi, aquesta mitjanit, és ple de famílies i homes que canten. Un nen surt al carrer batent les mans al ritme de la música vocal.
I en girar la cantonada per agafar un carrer -fondamenta- principal del barri -sestier- de Cannareggio, vet aquí que trobo a la vora de l'aigua una taula llarga, com de bodes, plena joves d'ambdós sexes. Em sorprèn, m'alegra, m'agradaria compartir-ho, però no és la meva festa. Passo de llarg, ressegueixo el canal, amb ganes ja de donar mitja volta i mirar-los més atentament. M'endinso en el carrer, em fa timidesa que, si em giro de seguida, alguns em puguin cridar. He vist que algun mirava el llibre a la mà -el Viaggio a Itàlia de Goethe, però no ho podien veure-.
El carrer, més enllà dels fanals del restaurant, s'enfosqueix. L'única llum, a l'altra banda del canal, la lluna enfilada dalt els edificis. Els núvols estenen els seus dits i l'acaronen, abans d'esfilagarsar-se.
Giro, torno sobre les meves passes. En passar pel costat de la taula en festa, em creuo amb tres joves occidentals, que van qui sap cap a on. Desganats, arrosseguen els peus. Em dic, quin contrast, quina sort formar part d'una comunitat, saber que tens una cosa concreta per celebrar. M'assec un poc més enllà dels cants, a la cafeteria on esmorzo els matins, molt d'hora, quan els peixaters de la barca del davant encara apilen caixes i netegen el peix. L'aigua negra desborda la riba i es vessa per l'empedrat. Els joves ara s'han alçat i ballen en rotllana.
Serà pel shabat que el poble jueu ha sobreviscut.