dimarts, 1 de febrer de 2011

Farnese, un cometa al cel artístic de Roma

El jardí renaixentista és a les fosques d'una nit sense lluna, però dues fileres d'espelmes envidriades ens conviden, hipnòtiques, a enfilar-nos per una ampla escala de marbre fins al primer pis. El fast apareix del no-res. Un Hèrcules gegant dóna la benvinguda a la primera sala, de sostres altíssims i esculpits en fusta, dissenyada per Sangallo i Miquel Àngel, amb una xemeneia policroma flanquejada per dues dones de marbre ajagudes; l'Abundància i la Caritat de Giacomo della Porta.
Un retrat de Tiziano a l'inici d'una inacabable successió de galeries ens recorda que tota aquesta glòria va néixer gràcies a Alessandro Farnese, un personatge extraordinari, que va sorgir gairebé del no-res per convertir-se en el Papa Pau III i esdevenir propietari d'un dels palaus més famosos de Roma, potser el més bell. Avui és l'envejada seu de l'Ambaixada de França, que ahir ens convidava a un sopar per degustar, sobretot, la mostra dels tresors dels Farnese que excepcionalment s'han reunit al palau i es mostren al públic.
Alessandro va ser el Rockefeller, el Bill Gates, el Rothschild del segle XVI, un cometa, que va saber aprofitar molt bé les espurnes que lluentejaren un instant al seu camí i que va deixar una estela que encara avui admirem, agraïts.
Una oportunitat va ser la bellesa de sa germana, Giulia Farnese, musa de pintors com Rafaello, casada amb un representant d'una de les famílies més poderoses de Roma, els Orsini, però que va convertir-se en l'amant més preuada del Papa nostrat Alexandre IV, Roderic de Borja. El Papa va convertir el "cunyat" en cardenal a només vint-i-cinc anys. És clar que la família Farnese ja tenia llavors una certa solera: un segle abans havia començat a fer fortuna gràcies a un avi molt llest que va guanyar-se el favor d'un altre Papa, Eugeni IV, i que va proporcionar a la saga dos castells i un palau a Viterbo. La política matrimonial va fer la resta.
La tercera gran fortuna d'Alessandro va ser la decisió de la família d'enviar-lo de ben jove a estudiar a Florència per iniciar una carrera eclesiàstica. Alessandro va saber brillar a la Cort dels Mèdici, que li tornarien amplament l'amistat cobrint-lo de riquesa anys més tard, durant el papat de Lleó X, fill de Lorenzo de Mèdici.
El cardenal Farnese ja havia tingut quatre fills abans d'arribar a Papa. Per què va poder amuntegar una fortuna com aquella -fins i tot va obtenir un ducat per als fills, el de Parma- sense passar a la història amb la mala fama del Borgia i, sobretot, sense l'amarg destí de Cèsar? Potser per dues raons. Era nascut a Roma, i el poble feia anys que anhelava un Papa "dels seus". I, com Obama, va saber construir-se un relat impregnat de poesia. Amant de l'art des de petit, va llançar-se a "recuperar" joies romanes de les Termes de Caracalla que el van convertir, a ulls de tots, en un ésser refinat, una encarnació dels millors ideals renaixentistes. Imagineu-vos l'efecte d'admirar a casa seva una col·lecció de bustos superbs d'emperadors, com el d'Adriano, confrontar-se amb l'escultura de l'Atles o de l'espectacular Toro Farnese i, sobretot, acariciar la delicada i freda Afrodita Callipige, més coneguda com la de les Natges pels bells mal·lucs al descobert. A més, va fer cridar Sangallo -primer- i Miquel Àngel per al seu Palau i, just al davant, va fer-hi traslladar les banyeres gegants romanes de Caracalla que va convertir en fonts. Un prodigi que fa d'aquesta plaça un dels indrets més bells d'una ciutat excelsa.
Des de les fonts s'entreveuen frescos superbs a través d'un finestral, i ahir vaig descobrir que són pintures de Francesco Salviati a la Sala dels Fasts, avui despatx de l'ambaixador La Sablière. Però encara hi ha una sala de frescs més valuosa, si cal, i és la Galleria dels pintors Carracci, la de les Venus, Polifems, déus lascius i unicornis, símbol de la família Farnese i de la puresa. L'ambaixador ens convida a fer un tast de cuina francesa en altres estances, de sostres esculpits, il·luminades per aranyes enlluernadores i canelobres de Venècia en forma de nimfa. L'ambaixada paga un euro a l'any pel lloguer del Palau, però a canvi ha trencat el malefici que el perseguia: Alessandro no el va veure acabat, els fills el van desertar, el casori d'Elisabetta Farnese amb Felip V d'Espanya va comportar el saqueig dels tresors cap al Regne de Nàpols, i la bella façana va acabar cobrint un niu de podridura i abandó. Avui ha tornat al lloc que li reservava la història.

diumenge, 30 de gener de 2011

Caça a la guineu entre àmfores romanes

Què hi fa una guineu en ple centre de Roma, esmunyint-se al Mercat de l'emperador Trajà sense pagar bitllet? Córrer darrera els gats que campen esplèndids entre les runes romanes. Aquests moixos són les icones dels turistes i viuen tranquils i protegits per la tendresa dels habitants i empleats municipals, que els donen aliment i han creat un centre d'adopció, la Miciopolis. La vida plàcida dels gats es va alterar diumenge passat, quan la irrupció d'un inesperat depredador els va fer estirar els muscles fins a límits atàvics.
La guineu, que sol conformar-se amb un menú de ratolins i fruita, aquell dia fred de gener devia portar gana, perquè, aprofitant que els empleats de la neteja obrien la porta del Mercat, va precipitar-se darrera els felins i va començar una cursa esbojarrada entre delicades relíquies de l'antiguitat: des de les escales del Matroneu fins a la Gran Aula, el majestuós cor del Mercat amb antigues tabernes -botigues- romanes a banda i banda. Per sobre dels esbufecs i marrameus  va sentir-se la veu poderosa d'un empleat, i la perseguidora, transformant l'ira en por, va refugiar-se en una cisterna renaixentista que semblava oferir un bon amagatall. El què no sabia l'esverat animal era que el cúmul d'objectes alts i punxeguts que semblaven crear el laberint perfecte per despistar els enemics era en realitat un bosc d'àmfores: la valuosa col·lecció Drexler.
La trencadissa podia ésser monumental. Calia trucar la policia. L'incrèdul comissari, mut a l'altra banda del telèfon, es va revifar i va avisar al Comandant en cap, que al seu torn va demanar ajut als veterinaris municipals, i així, es va arribar fins a la Policia Provincial, el Departament d'Ambient municipal i finalment, la plana major del Ministeri de Cultura.
Tota aquesta gentada reunida per respondre a una endevinalla. Com atraparies una guineu aterrida sense trencar una sola àmfora de 2.000 anys d'història? Calia actuar, precisament, amb la paciència i astúcia d'una guineu de Faula de Fedre. Després de molt discutir, i suposadament, al crit de "Mamma mia" i "Ma che c...", tots plegats van concordar que la millor manera era col·locar una gàbia-trampa amb un bon bistec dins (no vulgueu saber de quina bèstia). L'animal va resistir... fins la nit. Miracle que ningú perdés la paciència. A resguard de les tenebres, la bèstia famolenca va entrar a la gàbia... i la porta es va tancar rere la cua esponerosa.
Avui, una setmana després, els veterinaris, que han determinat que l'animal, un mascle de cinc anys, té bona salut, l'han alliberat al Parc de la Via Appia Antica. Perquè Roma, senyores i senyors, té un parc meravellós al llarg de la calçada romana on Sant Pere va sentir allò de "Quo Vadis"? És tan gran com 3.400 estadis de futbol, i això que neix prop del centre de Roma, vora les Termes de Caracalla. Entre les Termes i el Mercat de Trajà hi ha encara més vies arborades i runes històriques. Imagino, per això, que el animal devia provenir, precisament, del Parc. Perquè en aquest prodigi semiurbà únic al món hi pasturen no només ramats d'ovelles, sinó que hi corretegen conills, mosteles, fagines i guineus, a més d'un grapat de gossos abandonats.
Qui sap si la nostra guineu deu córrer hores d'ara pels amplis espais del Circ de Maxenci, si prefereix els camps de roselles o d'orquídies selvàtiques o si, cansada de l'aventura, ha preferit reposar en els espectrals silencis de les catacumbes de Sant Calixt o de Sant Sebastià. Jo aposto, més aviat, a què s'ha protegit de la pluja sota algun dels arcs de l'aqüeducte Claudi, que travessa la via Appia i es perd entre els camps de ginesta.

 -----------------------------------------------------------------

FOTOS. La primera retrata la nostra guineu entre àmfores i és d'Omniroma. La segona és d'una web americana i tinc la sensació que retrata la cara -o el morro- que devia posar l'animal en quedar atrapat dins la gàbia i veure's envoltat de sorollosos funcionaris, polítics i veterinaris italians.