dijous, 9 de juny de 2011

Els catalans, sense premi Nobel per no ferir els castellans

Llegeixo, amb retard, un article il·luminador de l'escriptor Joan-Lluís Lluís a l'Avui/El Punt i quedo amb els ulls com a taronges. Acabo de saber que la llengua catalana encara no té Nobel... perquè els suecs, al seu dia, no van voler indisposar-se amb els castellans. Un cop més els catalans, en no tenir un Estat propi, van ser considerats gent de segona classe, per molt que tinguessin mèrits de primera. Una altra mostra clara de com una llengua necessita al darrere un estat que li doni estatus. Però una notícia com aquesta no la va publicar cap dels mitjans més potents a Catalunya. La major part dels periodistes d'aquest país pensa que aquestes coses són "cultureta", manies minoritàries... en canvi, escriuran àmpliament sobre el Nobel a Vargas Llosa.
Àngel Guimerà
Ens hem de situar als inicis del segle passat. Gràcies al llibre sobre les entranyes del Nobel escrit per un dels seus acadèmics, Kjell Espmarck, descobrirem que el dramaturg Àngel Guimerà "va ser un candidat recurrent al Nobel, discutit en les fases finals de votació, durant disset anys, del 1907 al 1923". Tanta insistència responia al fet que Guimerà era considerat per l'Acadèmia sueca com «un dels escriptors més eminents» del seu temps, gràcies a la seva «imaginació potent aliada a una noble simplicitat sense artificis». Per què no li van donar el Nobel? Perquè primer calia premiar un escriptor en castellà per «no arriscar, ni que sigui involuntàriament, de ferir l'orgull del sentiment nacional castellà». L'únic escriptor en castellà que havia guanyat el Nobel era José Echegaray el 1904, però havia hagut de compartir el premi. Com explica Lluís, "el primer espanyol a ser guardonat en solitari va ser Jacinto Benavente, el 1922, però, l'any següent, els acadèmics van badar i, l'any posterior, Guimerà havia mort".
Sembla que els suecs, dècades després, també van deliberar donar-li el premi al poeta Salvador Espriu, però els arxius de l'Acadèmia són secrets fins que no han passat 50 anys i no ho podem confirmar encara.
Ja ho sabíem tots, que el Nobel és un premi polític. Però, per si ens en calien més proves, repassem de la mà de Lluís les llengues més premiades, que reflecteixen un domini polític o cultural: l'anglès té 27 guardons; el francès, 14; l'alemany, 13; l'espanyol , 11; el suec -llengua amfitriona- 7; l'italià, 6; el rus, 5... Consolem-nos: els catalans tenim la companyia de llengües literàriament molt potents com el neerlandès, el persa o l'hindi, que tampoc han obtingut mai el premi. Però, amb l'insistència dels seus estats, un dia o l'altre l'aconseguiran. És evident que el català, en canvi, no comptarà mai amb l'impuls de l'estat espanyol.

4 comentaris:

Luis Soravilla ha dit...

El premi Nobel de Literatura és, juntament amb el premi Nobel de la Pau, el més "fluix", de vegades. De vegades, però, és un premi just.

Fa dos anys, el 2009, el va ganar Herta Müller, escriptora en alemany de Rumania, on va ser censurada i perseguida pel règim de Ceaucescu precissament per parlar (per escriure, perdó) en l'idioma de la seva família, no pas en l'idioma de l'Estat. Em sembla que no és pas el primer cas.

En tot cas, és l'Acadèmia Sueca la que peca d'estupidesa per no valorar suficientment els grans poetes catalans (com ara, Espriu, Foix, etc.). Però també va ser bastant estúpida, per no dir ridícula, la proposta no de llei del Parlament de Catalunya demanant el premi Nobel per a no m'en recordo quin escriptor català. Em sembla que encara riuen a Suècia, perquè no són pas els Estats els que proposen candidats.

Per cert, hi ha un premi Nobel de Literatura en occità! Frédéric Mistral.

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

És clar que el Nobel tantes vegades és un premi just.

El cas Müller, com bé dius, és el d'una escriptora en alemany... una de les llengües més premiades del Nobel.

L'única excepció, efectivament, del què escrivia és Frederic Mistral. Premiat a la quarta edició. A la primera ja havia estat premiat un francès en francès, Prudhomme... amb la qual cosa l'honor francès estava ben protegit. Sí, sempre m'ha meravellat molt el cas Mistral. Sé que tenia padrins francòfons importants, com Daudet, i amb tot..

sergibr ha dit...

Però dins dels premisnobels espanyols? hi ha alguna persona catalana?

Anònim ha dit...

Shalvado' ehpriu pto amo tts