Ells són més sants?

Les monges tenen fama de submises. Però sota la catifa de l'Església hi ha un món sovint ignorat.
A Catalunya, moltes monges intel·ligents i d'indubtable capacitat crítica s'han afegit al Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat, fartes de la concepció antropològica i religiosa masclista de la dona predominant a l'Església. Una d'aquestes monges és Roser Garriga i Trullols, missionera del Cor de Maria, que escriu al número de gener de la revista Paraules i Fets de Dones per queixar-se que l'Església hagi retirat del Santoral una dona, Tecla, que predicava i batejava al costat de Sant Pau.Poca broma que Santa Tecla fins i tot apareix mencionada a la Bíblia, als Fets dels Apòstols ((2 Tim 3,11), però de res no li serveix.
Que ningú no s'estranyi, però. Només a Catalunya, el Vaticà ha canonitzat 47 barons i 10 fembres. Son més sants, ells?
La Roser diu que la discriminació arriba fins i tot a les Actes Apòcrifes de Pau i Tecla, que van ser son considerades un document històric per a Sant Hipòlit romà i per Orígens, però "Tertul·lià, gran misògin, ho negà entre els segles II i III. El què realment pretenia era afirmar que a les dones no els és lícit batejar i predicar". "Aquest text", afegeix, "ens mostra com una dona participa en el ministeri de la predicació juntament amb Sant Pau a qui s'ha fet autor de les frases com que les dones no parlin en les assemblees, perquè així no dominin els marits, com ens diu la primera carta a Timoteu que en realitat va escriure un autor posterior, seguint l'antifeminisme que s'anava implantant i que encara perdura, per desgràcia de tothom".
I jo que me l'havia empassada, la misogínia de sant Pau. No sé on és la veritat, però la història l'escriuen els vencedors, i la història de l'Església ja se sap quin sexe l'ha escrit.

El mirador de Sant Pere

Un dia que vaig trobar la floristeria tancada vaig saber perquè només m'agradava la basílica de Sant Pere vista de lluny, des del pont Garibaldi, surant sobre les corbes del riu. En apropar-m'hi, en canvi, em sentia colpida per la pròpia indiferència.
Em trobava a les acaballes de la via Aurelia, l'antiga via romana que porta al barri catòlic per excel·lència, l'Aureli, conegut pels autòctons com Gran Pretagna -prete vol dir capellà en italià- per la concentració de monges i capellans. Per assossegar l'enuig, vaig baixar del cotxe, vaig admirar una garsa salvatge abeurant-se a l'estany del viver -una escena com aquesta, un aiguamoll improvisat, només pot passar a Roma- i vaig passejar per la porció del barri més elegant.
En tombar una cantonada em vaig trobar amb una visió que ja havia pogut entrellucar un dia inopinadament des de l'autobús: la cúpula de Sant Pere, enorme com una lluna d'un capvespre d'estiu. Imponent. Val la pena veure l'espectacle almenys un cop si un va a Roma: té lloc a la via Niccolò Piccolomini, que recorda un antic cardenal i que neix al capdamunt del turó del Vaticà per acabar rodolant per la vessant contrària a la Basílica. Com em va dir la meva amiga Nora, l'efecte de grandiositat s'accentua en allunyar-s'hi perquè el carrer fa baixada i la cúpula s'eleva piano piano de l'altra banda del turó vaticà. A més, l'única separació amb la basílica, que es contempla des del darrera, són prats coberts de béns, que barregen els seus bels amb les campanades de les esglésies. L'únic que cal és tenir bon estómac per evitar sentir enveja de les cases senyorials al capdamunt d'aquesta talaia. Els propietaris que per distendre's baixen als jardins o surten al balcó tenen vista privilegiada sobre el paisatge bucòlic i religiós.
En canvi, de prop, vista des de la plaça Pius XII o ja dins l'abraç de la columnata de Bernini, la cúpula de Miquel Àngel gairebé no es veu, perquè algun genial arquitecte posterior va decidir allargar la nau de la basílica i bastir un frontal alt i ple d'estàtues que n'oculta la vista. No paga la pena escarrassar-se en buscar un bon angle de visió des de l'embocadura de via de la Conciliazione o des dels museus vaticans: és millor prendre un bus que porti a l'Aurèlia i que de pas permeti tenir una idea de com n'és d'enorme aquesta ciutat. A més, si amb sort l'autobús enfila l'estreta via romana, flanquejada per murs carregats d'anys, un acaba per preguntant-se si no s'és en una carretera de conte romàntic o en un túnel del temps.

*Al Laci, regió habitada pel 8,6% de la població italiana, hi viuen 18.123 monges -el 22% de les religiosesa a Itàlia- i 5.138 monjos -el 29,5%-. En canvi, de pàrrocs n'hi ha pocs: 2.096, només el 6,2% del total nacional. I hi ha oficialment 326 seminaristes, el 7,7%. A missa, hi va el 20% dels lacials, segons el cardenal Agostino Vallini, vicari de la diòcesi romana i en aquest sentit, número dos del Papa de Roma.

Foie-gras

Ja mai més no podrem dir que no sabem què mengem quan comprem foie-gras o el demanem al restaurant.

Si voleu contribuir a aturar aquesta crueltat inenarrable, que atempta contra la pretesa civilitat humana, podeu a més signar aquest manifest:
http://www.stopgavage.com/es/manifiesto.php