dissabte, 29 de gener del 2011

Llit cruixent de parmesà, un truc infal·lible

Un cuiner italià generós que proposa receptes al seu blog, Christian, fa poc compartia amb els afortunats lectors una manera facilíssima de preparar una amanida gustosa. Allò que la fa especial és el toc artístic en la presentació que garanteix, només de veure-la, una bona dosi de sucs gàstrics per a tots els comensals de la vetllada. Es tracta de col·locar l'enciam sobre un llit cruixent de parmesà. Preparar-ho és qüestió de dos minuts per plat i els resultats són sorprenents. Tan fàcil com espargir parmesà ratllat en una petita paella i, quan s'ha format una pel·lícula, agafar uns palets o forquilles de fusta i donar-li la volta (veure vídeo). Encara calent, abocar-lo sobre un plat soper o bol que li doni a aquesta pasta una forma de conquilla, barqueta, cistellet. El què s'hi aboca dins, un cop s'ha refredat, és per a la imaginació de cadascú. La proposta de Christian inclou radicchio (aquesta piloteta d'enciam de color púrpura encès), espinacs, nous i pinyons torrats, magrana i poma.
El mateix truc el fa servir el chef del restaurant Roma Sparita, a la bellíssima piazza di Santa Cecilia (enlluernadora de nit, i insospitadament tranquil·la) per a servir el tradicional Cacio e Pepe -spaghetti amb formatge pecorino i pebre, un plat tradicional de la cuina romana-, i el cas és que entusiasma els turistes i aconsegueix que els romans oblidin per una estona l'escepticisme. Sé d'algun català que vindrà a Roma aviat i sospito que no voldrà marxar de la ciutat sense tornar-lo a assaborir.

4 comentaris:

Luis Soravilla ha dit...

És aquest un raconet de Roma que he de conèixer. Tots els símptomes descrits sobre el plat de pasta en qüestió semblen indicar que la peregrinación serà recompensada.

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Cal afegir que la competència és dura, en aquell raconet de Trastevere, el més tranquil. Tant entre plats (el Cacio i Pepe rivalitza amb les faves amb llard a Roma Sparita) com entre restaurants: a poques passes hi ha Da Enzo, la clàssica trattoria casolana on els plats i entrants són tan gustosos que festeges la intrusió del colze del tipus de la taula del costat, o La Mano In Pasta, una trattoria amb aires lleugerament més moderns però que serveix els plats de base molt bons i que té un servei excepcionalment acollidor -mentre que a Roma Sparita el caràcter romà dels cambrers no sempre és ben comprès pel client i ha donat peu a anècdotes llegendàries-.

Margarita ha dit...

Je, je.
Jo conec qui anirá a menjar aquest plat amb parmesá.Riquissim......

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Sí, Margarita, aviat el tastarà algú amb coneixement de causa, que després de prendre Cacio e Pape a diversos restaurants de Roma, va decidir que el de Roma Sparita era el millor... jeje. De tota manera insisteixo en la competència de Da Enzo i La Mano in Pasta... Tenen més varietat de plats, d'altra banda. Bé, ja se sap que la millor manera de jutjar-los és provar-los... :=)