dimecres, 28 d’abril de 2010

Corredisses (hipòcrites?) per salvar el nen Patufet

Són les onze i quart del matí d'un diumenge i un capellà, Don Martello, entra discretament en una habitació buida d'un hospital de províncies, el de Rossano, poble de Calàbria*. Vol pregar, i es recull en silenci. Fins que nota alguna cosa estranya. No sap ben bé què és, però nota que hi ha algú. Alça la vista i la passeja per l'estança. Els ulls reparen en un petit embalum. S'acosta i veu que és un nen minúscul, un nen Patufet. Li posa la mà sobre el pit i sent un petit cor que bat. Crida els responsables de l'hospital i tot són corredisses. Dos metges, un pediatra i un reanimador, pugen a una ambulància que els porta a l'hospital de la capital de província, Cosenza. El nadó mor dos dies després.
Tota aquesta alarma per un petit que havia sobreviscut al seu assassinat -avortament, perdò, que es tractava d'un assassinat degudament legal, sembla- en aquell mateix hospital. A les onze i quart del matí del dissabte, a la sala de parts, una dona embarassada de 22 setmanes decideix avortar perquè el fetus té una malformació genètica. Els metges li practiquen un avortament. Abandonen el fetus, suposadament mort, a l'habitació del costat. Un fet estrany. No s'elimina la "deixalla" humana de manera "higiènica", en algun contenidor especial? No s'aprofiten les cèl·lules mare del cordó umbilical per a fins terapèutics? O és que algú s'ha adonat que encara és viu, i no s'ha sentit amb cor de continuar la matança? No serà que, covardament, ha deixat que el nen morís sol per manca d'auxili, fora de la vista de tothom, sense haver d'optar per mètodes menys postmoderns d'eliminació com ofegar-lo o colpejar-lo contra el terra, posem per cas? El cas és que el petit queda allà abandonat, sol i callat, mentre passen lentes les hores. Vint-i-dues.
Un dia després de voler-lo matar, l'hospital es posa en moviment per salvar-li la vida al preu que sigui. Perquè la llei italiana número 194 diu que un fetus que sobreviu ha de rebre cures. Ep, se'l pot matar, que quedi clar, però ai si l'assassinat, mecatxis, surt malament.
Ser dins o fora de la panxa de la mare. Una diferència abismal, per a les lleis dels homes. Que els ho expliquin als nens Patufet, sotmesos a normes consensuades, diuen, per salvar la llibertat i dignitat de les dones i el progrés moral de la humanitat.



*un poble de 35.000 habitants a Cosenza, a la riba del mar de Calàbria
*Per cert, tenir síndrome de Down també és una malformació genètica, perquè és degut a la mutació d'un gen