dimecres, 19 de novembre del 2008

Catalans a Madrid I


El ministre d'Interior alemany, Otto Schilly, un dia va comentar que el català era com el sorbisch, una llengua que parlen unes 30.000 persones, els mateixos que, posem per cas, l'encantadora i altiva vila de Ciutadella de Menorca. Ho recordava avui l'expresident -el President- Jordi Pujol en un esmorzar al Ritz organitzat pel Foro Nueva Sociedad.
Reia Pujol irònicament -d'aquella manera que té, guinyant els ulls plorosos i estrafent els llavis- en explicar com li havia fet notar a Schilly que era un ignorant. Es va limitar a dir-li: "miri, li enviaré un llibre. No serà un diccionari català-alemany d'avui dia, ni tan sols l'editat el 1502 a la ciutat de Perpignà, llavors políticament catalana. Li faré arribar un diccionari publicat per una empresa privada -patriota, això sí-: el català-sànscrit. Escolti, veurà que no parlem de la mateixa llengua que el sorbisch. Però vostè és formidable, eh?". I això en Pujol li podia dir a en Schilly perquè, com proclama ell mateix: "sóc un bon amic d'Alemanya". El president va estudiar a la Deutsche Schule de Barcelona i segueix amb atenció l'actualitat del país més gran d'Europa.
En Pujol avui no tenia pèls a la llengua. Vivaç, incisidor, mostrava tenir encara molts cartutxos i capacitat rejovenida per encertar a la diana. No dubtava a donar-li un mastegot a en Duran -que arribava tard a l'esmorzar- pels seus flirteigs amb el Partit Socialista de Catalunya. Rebufava en sentir parlar de l'Economist i el documentat article que l'havia comparat a ell amb un cacic i al català com una obsessió malsana d'algunes ments retortolligades. "Catalunya és difícil d'entendre fins i tot des de Madrid, imagini's per a algú de fora". Cal, diu, dosificar orgull i modèstia, com va mirar de fer ell amb en Schilly. I encara: "Tot el què no és conformisme a Catalunya, es tendeix a presentar com a radical. N'Artur Mas és presentat com un radical pel fet de no acceptar la política d'incompliments, enganys i foment de l'hostilitat, fins i tot cert menyspreu, contra Catalunya per part del Govern, alguns mitjans, i un PP i el PSOE que tampoc no n'estan exempts". En Pujol té ara mateix 78 anys, dos dels quals se'ls va passar a les presons franquistes després de ser torturat. D'això li va quedar, diu, una certa sequedat en el tracte que s'ha fet famosa entre els periodistes. És ell qui diu que no havia vist mai a Espanya un clima anticatalà d'aquesta intensitat.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Impressing, look at that!

Impressing. They look like a sit-com family. But they're true! The Obama's are simply fascinating. Many things are going to change from now on, on politics worldwide. They're inspiring. How can they be soooo good, have this sense of responsability and also that sense of humour, and transmit all that positive energy? The future president of USA and his wife seem to really love each other and the world they live in...


Watch CBS Videos Online

diumenge, 16 de novembre del 2008

Inici de Càntic en el Temple



















Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".
SALVADOR ESPRIU

dissabte, 15 de novembre del 2008

Ja sabem com ser feliços, només cal actuar

La Vanguardia avui ve carregada de consells: "busca intereses vitales que te motiven, sé disciplinado, sigue alguna técnica de sosiego como el yoga o la meditación, aliméntate sanamente, haz ejercicio, estate en contacto con la naturaleza, evita estresarte, aprender a ir controlando los pensamientos nocivos, cultiva emociones sanas... vive"-Ramiro Calle

"La decisión más importante de tu vida la tomas sin darte cuenta: cada uno de nosotros decide ser víctima o protagonista de su propia existencia. Ejemplo: "no he llegado tarde por culpa del tráfico, sino porque me dormí, pude haberme levantado media hora antes y así lo haré en adelante. Si usted se siente inocente, se priva de la posibilidad de rectificar. El precio de la inocencia es la impotencia. Busco la eficiencia, no culpables. Se trata de mejorar. Usted puede elegir ser más eficaz. Si algo no funciona, usted reconoce la disfunción, asume que puede corregirla y la corrige. La clave no está en la receta, sino en aplicarla". Fred Kofman.

El catalán retrocede en la universidad

Algunos extractos de ABC del 2 de octubre de 2008


El castellano gana peso en la Universidad Pompeu Fabra pese a las trabas lingüísticas ESTHER ARMORA | BARCELONA

Lo demuestran las estadísticas sobre usos lingüísticos de la Universidad Pompeu Fabra (UPF), uno de los centros más beligerantes con las exigencias de la Generalitat en esta materia.

Desde el curso 1990-91 el porcentaje de clases que se imparten en catalán ha descendido progresivamente en esta universidad catalana -especialmente desde el curso 2002-2003-. El castellano y el inglés han ido ganado peso en las aulas. En el curso 1990-1991, el 80,05% de las clases se impartían en catalán -llegó a situarse en el 84,75% en el curso 1991-1992-, mientras que el año pasado se rebajó hasta el 61,68%. Mientras, el castellano ha ido conquistando nuevas parcelas y ha pasado de representar el 19,95% del total de clases que se impartían en el curso 1990-91 al 32,67% del pasado curso. También hay un aumento de las clases en inglés.

«Promocionaremos el catalán pero también otras lenguas como el castellano o el inglés porque somos una universidad multilingüe», indicaron portavoces de la UPF. La Universidad Pompeu Fabra ha sido la que se ha opuesto de forma más contundente a los designios del Gobierno de la Generalitat de exigir el nivel C de esta lengua a todos los profesores extranjeros o de otras comunidades que opten a un contrato fijo en los centros catalanes. «Ni lo hemos pedido hasta ahora ni lo pediremos», indicaron fuentes de esta universidad, que relacionaron ese aumento de la presencia del castellano con la llegada de profesorado de otras comunidades y con el crecimiento de este centro y sus nuevas necesidades lingüísticas. «Si reclamáramos el nivel C de entrada podríamos frenar la llegada de buen profesorado de fuera», precisaron fuentes de la Pompeu Fabra.

A moment for ever

El Temps, o la raó per a ser optimistes

Mentre existeixi El Temps, hi haurà motius per a ser optimistes.
L'ésser humà i, en concret, el que s'expressa en català, és encara capaç de buscar el millor d'ell mateix. Capaç de tirar endavant un projecte informatiu d'aquesta qualitat durant anys tot i que només l'hagin apreciat quatre gats.
Sóc de les què guarda els exemplars fins a tenir temps de llegir-los: fent un cafè, a l'autobús, a l'AVE. Són una font inesgotable de tresors. Avui n'he redescobert uns quants. Un Lluís Bonada que ens acosta sense complexos i amb sentit crític al millor de la cultura catalana; un periodista inabastable pel doll inesgotable i sorprenent de coneixements. El plaer de riure i, alhora, plorar íntimament amb la ironia punyent de Sebastià Alzamora. La capacitat de Joan F.Mira de recrear paisatges i de descriure pobles -als Països Catalans, però també i sobretot, els d'Itàlia- que esdevenen mítics. I el descobriment de tantes realitats properes i llunyanes gràcies a l'anàlisi dels excel·lents professionals de la casa.
El Temps és, a més, l'única revista d'informació catalana que ens acosta a l'actualitat de tots els pobles que compartim la mateixa llengua, i que fa absurds tots els intents d'oblidar lligams històrics i de trossejar una cultura. I tot i l'escassedat de mitjans, ho fa amb una qualitat, rigor i atreviment que haurien de poder atreure a aquells catalans acostumats a menystenir allò vist com "de casa". Si s'espolséssin els prejudicis de sobre. Si volguéssin posar-hi a sobre la mirada clara.
Gràcies, Eliseu Climent, per crear El Temps. Gràcies Àlex, i tots els redactors i col·laboradors que el feu possible.