dimecres, 19 de novembre de 2008

Catalans a Madrid I


El ministre d'Interior alemany, Otto Schilly, un dia va comentar que el català era com el sorbisch, una llengua que parlen unes 30.000 persones, els mateixos que, posem per cas, l'encantadora i altiva vila de Ciutadella de Menorca. Ho recordava avui l'expresident -el President- Jordi Pujol en un esmorzar al Ritz organitzat pel Foro Nueva Sociedad.
Reia Pujol irònicament -d'aquella manera que té, guinyant els ulls plorosos i estrafent els llavis- en explicar com li havia fet notar a Schilly que era un ignorant. Es va limitar a dir-li: "miri, li enviaré un llibre. No serà un diccionari català-alemany d'avui dia, ni tan sols l'editat el 1502 a la ciutat de Perpignà, llavors políticament catalana. Li faré arribar un diccionari publicat per una empresa privada -patriota, això sí-: el català-sànscrit. Escolti, veurà que no parlem de la mateixa llengua que el sorbisch. Però vostè és formidable, eh?". I això en Pujol li podia dir a en Schilly perquè, com proclama ell mateix: "sóc un bon amic d'Alemanya". El president va estudiar a la Deutsche Schule de Barcelona i segueix amb atenció l'actualitat del país més gran d'Europa.
En Pujol avui no tenia pèls a la llengua. Vivaç, incisidor, mostrava tenir encara molts cartutxos i capacitat rejovenida per encertar a la diana. No dubtava a donar-li un mastegot a en Duran -que arribava tard a l'esmorzar- pels seus flirteigs amb el Partit Socialista de Catalunya. Rebufava en sentir parlar de l'Economist i el documentat article que l'havia comparat a ell amb un cacic i al català com una obsessió malsana d'algunes ments retortolligades. "Catalunya és difícil d'entendre fins i tot des de Madrid, imagini's per a algú de fora". Cal, diu, dosificar orgull i modèstia, com va mirar de fer ell amb en Schilly. I encara: "Tot el què no és conformisme a Catalunya, es tendeix a presentar com a radical. N'Artur Mas és presentat com un radical pel fet de no acceptar la política d'incompliments, enganys i foment de l'hostilitat, fins i tot cert menyspreu, contra Catalunya per part del Govern, alguns mitjans, i un PP i el PSOE que tampoc no n'estan exempts". En Pujol té ara mateix 78 anys, dos dels quals se'ls va passar a les presons franquistes després de ser torturat. D'això li va quedar, diu, una certa sequedat en el tracte que s'ha fet famosa entre els periodistes. És ell qui diu que no havia vist mai a Espanya un clima anticatalà d'aquesta intensitat.

2 comentaris:

Gustavo Capdevila ha dit...

Molt bona la descripció del president Pujol!!! M'agrada i en preocupa també la situació actual de Catalunya amb politics cada vegada mes botiflers. Records des de Argentina.
Gustavo Capdevila

A.R. C.S. ha dit...

els polítics són representants de la societat. Els polítics són el mirall de la societat. És la base de la democràcia. Cada societat té els polítics que la majoria vol i es mereix.
Cristian.
http://teoriadeliceberg.blogspot.com