Només Raimon acalla la suau remor de l'aigua que cau, apelfada, sobre l'asfalt de Madrid. Però quan Espriu canta l'amor a la terra, obro les finestres i sento el miracle de la pluja. Malgrat el sòl urbà brut i negre que acull els meus ulls, l'olor de l'aigua que rellisca pels carrers fa de bo aspirar. I els geranis refugiats dins de casa, eixerits, fan companyia i em regalen la vivor dels colors d'àmbar i verd jove. Perquè avui, la casa és plena d'absència. Se n'ha anat al seu país d'Itàlia. També jo hauré d'esperar 120 hores. Viure és això. Sentir les coses. Estimar.
dissabte, 3 de gener del 2009
Plou a Madrid
Només Raimon acalla la suau remor de l'aigua que cau, apelfada, sobre l'asfalt de Madrid. Però quan Espriu canta l'amor a la terra, obro les finestres i sento el miracle de la pluja. Malgrat el sòl urbà brut i negre que acull els meus ulls, l'olor de l'aigua que rellisca pels carrers fa de bo aspirar. I els geranis refugiats dins de casa, eixerits, fan companyia i em regalen la vivor dels colors d'àmbar i verd jove. Perquè avui, la casa és plena d'absència. Se n'ha anat al seu país d'Itàlia. També jo hauré d'esperar 120 hores. Viure és això. Sentir les coses. Estimar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada