dimarts, 3 de maig de 2011

L'assassinat de Bin Laden; algunes perplexitats

La televisió mostra les imatges a Nova York d'una multitud que crida: "USA, USA!", seguida de crits histèrics com de qui ha guanyat la Champions League. No puc evitar-ho, em vénen a la memòria els musulmans que cridaven "Allah-o-akbar" i cremaven banderes daneses perquè un dibuixant va fer sàtira de Mahoma. Diguem-ho: si no estem al mateix nivell, ens hi acostem.
Hem rebaixat els avenços de la nostra civilització si els Estats Units reconeixen sense embuts -després rectifiquen, massa tard- que l'objectiu de l'operació "Gerónimo" era assassinar, no capturar, Ossama Bin Laden. Ja només la tria del nom amb què es referien a l'odiós terrorista m'entristeix: utilitzen el del capitost apache que va complicar la conquesta dels colons anglesos fins que va ser reclòs en un camp militar a Oklahoma, i demostra el poc respecte que tenen encara els americans pels indis, als quals van exterminar sense pietat -i mai n'han fet cap mea culpa seriós-.
Tampoc sé per què els manifestants americans canten "USA" o "God bless America", com si l'ajusticiament d'un fanàtic criminal que va matar 2.752 persones l'11 de setembre de 2001 tingués res a veure amb l'orgull nacional... si no és perquè els americans, amb Bush, van interioritzar que Bin Laden estava fent un torcebraç als Estats Units. Naturalment, no han caigut que a Madrid Al-Qaida va matar 191 persones, i també ha causat massacres a Bali, Anglaterra, Turquia o l'Iraq.
Capturar viu Bin Laden era una missió quasi impossible, siguem honestos, però en tot cas, els Estats Units no van preveure mai la possibilitat de comportar-se com el far de la civilització que presumeixen de ser. Portar viu Bin Laden als Estats Units i jutjar-lo no hauria canviat gaire el resultat, perquè l'haurien condemnat a mort. Però haurien utilitzat, almenys, un procés previst per l'estat de dret, que tants segles ha costat de bastir. Però no ho han fet amb els presos, alguns innocents, de Guantánamo, i no ho faran pel rei del mal.
Si haguessin seguit l'estat de dret, però, s'haurien estalviat la possibilitat de matar la persona equivocada. Perquè, com se'ns ha informat, no va ser fins hores més tard de l'assassinat que els Estats Units van estar segurs d'haver matat el perill públic número 1 de la societat occidental. Fins llavors, només en tenien sospites. Si s'haguessin equivocat, no hauria passat res: danys col·laterals a una persona que no és ni blanca ni occidental i, per tant, és menys persona. Haurien fet el mateix a Gran Bretanya?
Parlo d'assassinat i no de "mort" perquè ens hem d'acostumar a dir les coses pel seu nom. Em disgusta que ningú hagi utilitzat la paraula en cap titular. Ningú no s'hi ha atrevit, perquè tots seguim com ovelles el sentiment general, no sigui que, en parlar de la realitat tal i com és, no aixequéssim algun interrogant. I un diari seriós com el Corriere della Sera explica, amb l'asèpsia d'un cirurgià, que a Bin Laden els nord-americans hi van arribar després de sotmetre dos presoners al "waterboarding". Una paraula tècnica en anglès, que a un italià no li diu res i el diari no es molesta a explicar, i que amaga una realitat una mica més crua: la tortura amb tècnica de l'ofec.
L'ús d'eufemismes ens serveix per disfressar els nostres propis mètodes, les nostres crueltats.  Potser la majoria de nosaltres estaríem d'acord que preferim torturar un terrorista abans que posar en risc la vida d'un bon grapat d'innocents. Mal per mal, triem el menor. Però si no utilitzem les paraules precises, ens estem enganyant a nosaltres mateixos, i estem obrint la porta a torturar qualsevol sospitós, a cometre abusos gratuïts, més o menys com feia la Inquisició a l'Edat Mitjana. Llavors, també es creia lluitar per una causa justa. Total, si sotmetem un innocent a algunes sessions de waterboarding, quin mal serà?
Fa temps que hem tornat a la llei bíblica del Talió, ull per ull, dent per dent. Per a això, no calia que se signés una Constitució Americana ni que es promulgués la declaració dels Drets de l'Home. Critiquem Israel pels assassinats selectius a palestins, que inclouen la mort de les dones i els fills, però ens sembla encomiable liquidar de la mateixa manera Bin Laden o el fill de Gaddafi. La propera vegada que veiem a la tele una manifestació de pakistanesos cremant banderes, potser que ens ho pensem dues vegades abans d'anomenar-los bàrbars. Potser ho són, però nosaltres tenim menys coses de què presumir que no ens pensem.