diumenge, 12 d’agost del 2012

Dormir junts


Ja sé que és impopular dir-ho, que és a contracorrent en aquesta orgullosa i intel·lectualitzada Europa proclamar que disfrutes dormint amb la teva prole.

Però és que, mirant-ho amb perspectiva, fent un zoom out que se'n diu en llenguatge televisiu, és Occident el que està en minoria. L'univers sencer dorm acompanyat. Els ocells només fan fora del niu els pollets que ja poden volar. I també dormen junts els óssos, els ximpancès i els lleons. I no se'ns acut de recriminar-li a un lleó o a un llop que està massa emmarat, que és massa tou, perquè dormi plàcidament en el calor de la seva família.

Entre els homes, igual. A Amèrica Llatina, al Japó, a l'Àfrica, en fi, a quasi totes les cultures, els pares dormen amb els nens. I no és perquè siguin pobles retardats, com emfatitzen alguns, amb menyspreu. Si és que personatges tan excelsos com Sòcrates o Sèneca, o tan braus guerrers com Juli Cèsar, Napolió o Atila, van dormir tranquil·lament en braços de mares o dides quan eren petits. Aquest era el costum també d'Europa fins fa quatre dies... Fins i tot avui, a casa nostra, alguns nens dormen amb les àvies, o amb els altres germans.

Abans, a ningú se li acudia que els nens havien de dormir sols als tres o sis mesos. Es un costum nou, si es mira amb la perspectiva dels centenars de milers d'anys d'humanitat. Si tota la família dorm bé cadascú per separat, estupend -sempre hi ha nens que dormen fantàsticament des del primer dia, almenys això diu la gent. Però no deu funcionar sempre tan bé quan alguns pediatres s'han fet famosos i han guanyat molts diners aconsellant als pares desesperats que dimiteixin i es dediquin a abandonar paulatinament la criatura, amb un mètode tan racional i científic com és anar comptant els minuts per veure quant resisteix abans de caure vençuda per l'esgotament nerviós. I potser el mètode deixa a molts pares un regust amarg -potser alguna veueta els diu que el mètode no és ni tan científic ni tan racional-, vist que demanen obsessivament als altres pares si els fills ja dormen sols, assegurant-los -sense cap prova, perquè les proves més aviat indiquen el contrari- no sé sap quina catàstrofe emotiva en cas que pares i nens dormin plàcidament junts.

I així, milions de pares claudiquen abans del que voldrien per la pressió de gent que no hi hauria de ficar el nas. Com una amiga que aquests dies m'escriu perquè el seu nen de tres anys passa la meitat de la nit amb ells, i ells ja hi estan bé així, però és clar, tothom els diu que ja és massa gran... i ara que passen les vacances amb els pares del marit, els tremola la voluntat de seguir sent lliures i fer el que desitgen.


El que seria "normal" en un continent tan "avançat", no seria que, per fi, tothom tingués llibertat per seguir el camí que el fa més feliç?


P.d. Aquí parlem de llibertat i prejudicis... Però és que dormir amb els nens, a més, és una opció sana i convenient. Lògic -la lògica de la natura-. El nen dorm tal i com la natura li ho demana. Els humans naixem especialment vulnerables, si ens comparem a d'altres animals, i tot el nostre organisme infantil està programat per reclamar aquesta protecció. Alguns avantatges immediats de dormir amb els pares els explica el pediatra nord-americà Bill Sears, en aquest link
http://www.askdrsears.com/topics/sleep-problems/co-sleeping-yes-no-sometimes
I els avantatges a llarg termini, els explica aquest article de difusió general.
http://www.crianzanatural.com/art/art28.html