Les monges tenen fama de submises. Però sota la catifa de l'Església hi ha un món sovint ignorat.
A Catalunya, moltes monges intel·ligents i d'indubtable capacitat crítica s'han afegit al Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat, fartes de la concepció antropològica i religiosa masclista de la dona predominant a l'Església. Una d'aquestes monges és Roser Garriga i Trullols, missionera del Cor de Maria, que escriu al número de gener de la revista Paraules i Fets de Dones per queixar-se que l'Església hagi retirat del Santoral una dona, Tecla, que predicava i batejava al costat de Sant Pau.Poca broma que Santa Tecla fins i tot apareix mencionada a la Bíblia, als Fets dels Apòstols ((2 Tim 3,11), però de res no li serveix.
Que ningú no s'estranyi, però. Només a Catalunya, el Vaticà ha canonitzat 47 barons i 10 fembres. Son més sants, ells?
La Roser diu que la discriminació arriba fins i tot a les Actes Apòcrifes de Pau i Tecla, que van ser son considerades un document històric per a Sant Hipòlit romà i per Orígens, però "Tertul·lià, gran misògin, ho negà entre els segles II i III. El què realment pretenia era afirmar que a les dones no els és lícit batejar i predicar". "Aquest text", afegeix, "ens mostra com una dona participa en el ministeri de la predicació juntament amb Sant Pau a qui s'ha fet autor de les frases com que les dones no parlin en les assemblees, perquè així no dominin els marits, com ens diu la primera carta a Timoteu que en realitat va escriure un autor posterior, seguint l'antifeminisme que s'anava implantant i que encara perdura, per desgràcia de tothom".
I jo que me l'havia empassada, la misogínia de sant Pau. No sé on és la veritat, però la història l'escriuen els vencedors, i la història de l'Església ja se sap quin sexe l'ha escrit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
perdona que el comentari no vagi del post, peró a la millor t'interessa aclarir alguna cosa d'aquesta discussió sobre un article teu: http://rottasudovest.blog.lastampa.it/rotta_a_sud_ovest/2010/04/lo-stile-di-zara-e-sempre-piu-italiano.html
saluts, pablo
Hola, Pablo
No llegeixo els comentaris als meus articles per manca de temps, però aquest sí que l'he vist, per casualitat. Crec que el meu article no era despectiu cap a la moda italiana, ben al contrari, feia referència a què l'italià és un client exigent, etc, i en general la idea de l'article és que justament per això és difícil triomfar al mercat italià. Però sempre hi ha maneres de veure-ho i té raó el lector que alguna frase l'haguera pogut posar d'una altra manera. Sempre s'aprèn.
Ens coneixem?
Hola Sandra,
no ens coneixem, només em va cridar l'atenció l'interpretació que es donava del teu article i t'ho vaig voler comentar. De totes formes, jo no hi veig cap esprit de superioritat "espanyola", tranquila. Em sembla que no s'han enterat bé de què anava.
Molta sort, Pablo
Publica un comentari a l'entrada