dissabte, 28 d’agost de 2010

Un llibre sense lletres

 Buscava un llibre simple, per a algú desmotivat i a qui no li agrada llegir. Una història interessant, que no s'estigués per punyetes, i que no anomenés ni de broma Déu o els àngels, però que tingués alguna cosa a dir. Vaig entrar a la llibreria a mitja tarda, i en vaig sortir a negra nit. Què difícil, trobar un llibre vital, ben escrit. Al final, vaig triar "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo. Una fàbula, però directa al gra. Viva.
De pas -un altre experiment-, vaig quedar-me per a mi un llibre només per la tapa -negra i amb lletra blanca-, l'edició elegant -de tapa dura però de mida de butxaca*-, i l'autor, Lev Tolstoi. La primera pàgina no em va semblar gens simple i gens interessant, però en aquest cas, va guanyar-me l'estètica -sí, com aquell qui compra un Apple- i, sobretot, el record de "Història d'un cavall", un llibre essencial, descobert de ben petita, i que no m'he atrevit a tornar a tocar, per punyent. Un llibre, però, que m'ha fet.
"La mort d'Ivan Ilitx" és un llibre, també, amb capacitat de construir persones. L'obra d'un geni. Comença així, com qui no vol la cosa, amb la descripció avorrida d'una reunió de feina interrompuda per la lectura d'una necrològica, s'entreté uns moments amb l'anècdota -delirant- d'un home que lluita contra les molles desguitarrades d'un puf durant un funeral, es capbussa amb fingida indiferència en la vida passada del protagonista, "agradable i correcta" i, sense previ avís, fa rodolar el lector cap al cervell del malalt que sospita que li toca morir. Se l'escolta, hi conversa, l'anima, el renya. Ha oblidat les lletres i les pàgines i camina dins la història de l'altre, convençut que és la seva. La mort és imminent. Tolstoi arrossega el lector a l'abisme, però ho fa de manera elegant, suau, amb aparent innocència. No és, però, una experiència de por, perquè només sentint la mort aprens a viure. Això és el què saben els savis de tota religió i condició i això és el què aprèn Ivan Ilitx només una hora abans d'aspirar aire, aturar-se a mig sospir, i morir.


*Universitat Pompeu Fabra / Destino,

1 comentari:

Luis Soravilla ha dit...

Aquestes dues obres de Tolstoi són magnífiques, i l'edició és de les millors. Molt bona lectura!