dimecres, 19 de gener de 2011

Pobre Berlusconi ric: "sembla una caricatura d'ell mateix"

El pitjor que li pot passar a un poderós és començar a resultar patètic. Berlusconi surt del cas Ruby tant humiliat que ell mateix potser haurà començat a sospitar que el somni s'ha acabat. Sí, ha aconseguit manar sobre els destins d'Itàlia durant quasi 16 anys, ha degradat el país del bon gust estètic amb una inundació televisiva de tetes i culs refets i noies-beneites, ha transformat la bella i desgraciada ciutat de l'Àquila en un grupet de cases prefabricades, ha subornat jutges, corromput diputats de l'oposició, silenciat veus a la televisió; i això, gràcies al poder econòmic i mediàtic aconseguit gràcies a un presumpte pacte econòmic amb la màfia que explicaria perquè va apilar aquella massa de diners. Només a l'estranger ha circulat la llegenda que es va fer ric cantant-li a les senyores dels creuers!
Ara aquest home esmorza en la immensa mansió comprada amb engany a una òrfena, encara amb l'olor de l'última companyia al llit i la sala del bunga-bunga sense ventilar, i s'assabenta que fins i tot els seus íntims amics, els únics que saben fins al darrer detall de les seves obsessions sexuals, en realitat només el volen per diners. Les converses telefòniques interceptades per la fiscalia dibuixen un escenari en què Berlusconi és protagonista només gràcies als diners i el poder: les comparses se'l disputen però no se l'estimen, sinó que el menyspreen. Les famosíssimes bessones d'Itàlia Imma i Eleonora De Vivo, amiguíssimes de Berlusconi, conegudes perquè la D'Addario explicava que feien escenes lèsbiques -i incestuoses- davant l'Emperador, comenten: "L'he vist més gras, més lleig, està més mort que viu. Ara li toca desemborsar. Esperem que sigui més generós, perquè jo no li penso regalar res". Els amics de més confiança de Berlusconi, aquells que li proporcionen les noies per a les festes bunga-bunga, Emilio Fede i Lele Mora, li treuen diners amb argúcies i enganys. I la tercera mosquetera, Nicole Minetti, la que donava a les noies les claus dels pisets de l'harem i les consola quan perden els favors del Pagador, li diu a una amiga a qui vol convidar per primer cop a una de les festes: "veuràs la desesperació més total; entendràs que hi ha gent per qui (ficar-se al llit amb el Cavaliere) és l'ocasió d'una vida...".
"Sembla la caricatura d'ell mateix, una cosa molt trista i lletja", s'exclama aquesta amiga en sortir de l'antre, disgustada. És lapidària, aquesta noia, que votava Berlusconi però a qui l'ídol li cau a terra en veure'l en la intimitat: "Veus tanta solitud allà". Ens ho diuen els savis de totes les èpoques, que els diners tot ho corrompen, i nosaltres, de tant sentir-ho, ja no hi fèiem cas. Berlusconi ens ho ha recordat, i amb quina claredat.