Víctimes o putones

El deler de Silvio Berlusconi per fer-se portar putes a casa -ell que encara ara continua dient-los als italians que mai ha hagut de pagar per fer sexe amb una dona perquè té més candidates que llonganisses- ha permès que els mitjans s'apropessin el món d'aquestes dones, que no eren mai notícia en primera persona.
La primera va ser Patrizia d'Addario (42 anys), la freda calculadora, la que gravava en una casset vella les nits passades a casa del premier, al llit de Putin. Resulta que, quan els periodistes s'hi van acostar, ella va confessar que la primera vegada que va anar al Palau Grazioli, el pisàs de Berlusconi a poques passes de la plaça Venècia de Roma, va quedar estabornida. Veure aquell home presumint de mascle, d'emperador poderós, davant aquella cort de noies pagades per riure-li les gràcies i les obscenitats -la d'Addario no va voler mai revel·lar mai quines sabia de cert que eren prostitutes, tot i que les coneixia bé-, que els tocava el cul i els pits davant els homes de l'escorta, mentre el gos Frufrú li llepava els peus, va ser superior a ella. Va marxar fastiguejada. Però quan ell, poc acostumat a que li diguin que no, va insistir, ella va fer quatre càlculs en un paper, es va dir que ja altres vegades havia passat per situacions humiliants, i es va decidir a anar-hi, conscient que una ocasió com aquella, ben explotada, la podria rescatar de la misèria. Si aconseguia interessar-lo prou, va pensar, ell li podria arreglar els papers per a obrir una residència que li permetria abandonar per sempre més aquell món sòrdid. O és que ella es deixava magrejar per gust, per vici? I ca. Recordem ara una dada: des de ben jove, els homes, els nòvios, van abusar d'ella, fins i tot la van colpejar. Va ser llavors que va agafar el costum de gravar les nits de sexe: per poder denunciar un agressor.
Ahir era el torn de Karima El Mahroug, alias Ruby Rubacuori (18 anys). La noia que presumia davant els amics d'haver-li demanat 5 milions d'euros a Berlusconi a canvi de no dir a ningú que ell l'havia utilitzat sexualment quan tenia 17 anys, però que segons les escoltes telefòniques, havia de suplicar i implorar al tresorer de Berlusconi perquè li fes un "regal" molt inferior, de 5.000 euros. La van convidar a la televisió estrella del primer ministre, Canale 5, per rentar l'honor a l'amo de la casa. Només havia de dir en públic que ell no la "va tocar mai, ni tan sols amb un dit". Ella, per primer cop en tota l'entrevista, va començar a moure convulsivament els dits d'una mà quan li va arribar el moment de dir això, que sembla clarament una mentida -a més, ja ho diuen, que jugar convulsivament amb els dits sol ser símptoma d'estar passant el tràngol d'alterar la veritat-. No li havien tremolat quan va confessar una possible veritat: que dos tiets van abusar sexualment d'ella quan era una nena de 9 anys. Això sí, li va escapar el plor. Més refeta, va afegir que el seu pare li va tirar a sobre oli bullint en saber que volia fer-se catòlica perquè no li agradava la cultura -sexual- del seu país d'origen, Marroc, i la va fer fora de casa. Ella mateixa va ensenyar la cicatriu als cabells.
Aquestes dues prostitutes que pretenen fer xantatge al primer ministre resulta que, totes dues, tenen un passat miserable. Què els ha convertit en les dones o donetes d'avui? No serà que han arribat a creure que vendre el seu cos no és dolent, quan elles senten que de tota manera el tenen brut... i no per culpa seva? Una nena, una adolescent, queda tant tocada després d'un abús, que si no aconsegueix viure més endavant una experiència contrària tan balsàmica que li faci de contrapès, veu el sexe com una cosa porca i pensa que ja mai podrà ser una dona sublim, neta, somniadora. La vida de les princeses Disney no és per a elles; a elles se'ls ha negat. Perquè uns homes, els què les van abusar, i molts d'altres després, que potser no s'atreveixen a fer-ho físicament però sí psicològicament, els han fet creure que la vida és així i les dones han estat creades per al desig sexual dels homes. I aquestes dues noies, guapes i sense recursos, decideixen que, al menys, en trauran algun profit, d'aquesta porqueria que un obscè els ha tirat a sobre quan eren nenes, de la terbolesa que veuen en els ulls i les mans d'altres homes després. La negror que han viscut els impedeix de ser princeses-rosa, però que els preguntin quins eren els seus somnis abans que algú les grapegés sense elles voler-ho. Quina nena hi ha que, de gran, vulgui ser meuca?
Que ningú ens vulgui fer creure, doncs, com he sentit dir a alguna dona aquests dies, que aquestes noies són unes alegres putones de Verbena, que fan sexe perquè els encanta follar i a sobre s'hi guanyen esplèndidament la vida. Aquestes noies, vistes de prop, haurien d'inspirar als homes no tant la lascívia i a les dones el menyspreu, com la temptació de protegir-les d'una santa vegada i  d'oferir-lis, finalment, una vida menys puta.