dissabte, 19 de desembre del 2009

Una ciambella i dos croissants

M'ho havia anunciat per aquest Facebook tan denostat la mitjanit abans, però igualment, quan apareix a pocs minuts de les deu del matí és tot un esdeveniment. Truca a la porta. Porta una ciambella, una mena de donut saborossíssim, un croissant de crema i un de simple. No només: també uns regalets de Nadal: un petit despertador a l'antiga, en miniatura, que canta com si fos un rellotge molt més forçut, i un llibre de pensaments de la pastora a Roma de l'Església valdesa -la germana intel·lectual del franciscanisme, condemnada com a heresia pel Vaticà el segle XIII i sobreviscuda qui sap com-. Amb aquest gest, la Daniela alegra una setmana fosca, atrafegadíssima, ofegadora. Pensar que una mica més i, escanyada per la quantitat ingent de deures, he tingut per un moment la temptació de dir-li que passi un altre dia. Sort que l'alegria de saber-me privilegiada destinatària d'aquest gest d'amistat era massa forta com per trepitjar-la amb els estrictes i cecs manaments cerebrals. Gràcies, Daniela!

Una ciambella i due cornetti. Me l'aveva annunciato la notte scorsa su questo Facebook tanto deprecato, eppure lo stesso, quando è apparsa pochi minuti prima delle 10 è stato un evento. Bussa. Porta una ciambella, specie di gustosissimo donut, un cornetto semplice e uno alla crema. Non solo: anche dei regalini di Natale: una piccola sveglia all'antica, in miniatura, che canta come se fosse un orologio parecchio più forzuto, e un libro di pensieri della pastora a Roma della Chiesa valdese – la sorella intellettuale del francescanesimo, condannata come eresia dal Vaticano nel secolo XIII e sopravvissuta Dio solo sa come. Con questo gesto, Daniela rallegra una settimana scura, affannosissima. E pensare che c'era mancato poco che, sommersa dalla quantità ingente di cose da fare, per un attimo ho avuto la tentazione di dirle di passare un altro giorno. Per fortuna che la gioia di sapermi privilegiata destinataria di questo gesto d'amicizia era troppo forte per tarparla con i severi e ciechi comandi cerebrali. Grazie, Daniela!


5 comentaris:

Onlyamd ha dit...

Hola Sandra,

Volia comentar-te, encara que no tingui relació amb el teu post, que l'altre dia en l'entrevista a Versió RAC1 amb el Toni Clapés parlant dels problemes dels trens a Milà, vaig gaudir molt amb el teu riure al reaccionar sobre les bromes del equip del Clapés.

Realment molt divertit, jeje ja l'he repetit 5 vegades.

Fins un altre! i Bon Nadal!

Aquest es el mp3:
http://www.racalacarta.com/download.php?file=1221%2016h%20(Dilluns%2021-12-09)%20%20VERSIO%20RAC1.mp3

(A partir del min 45:15)

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Hola, estic encuriosida perquè no sé qui ets!
Acostumo a ser més "professional", però em van fer tant de riure les bromes de l'equip, especialment el què posava els sons especials i picava amb un clau el pobre i martiritzat tren gelat, que mira, em venir un atac de riure i el vaig disfrutar. Bon Nadal!

Onlyamd ha dit...

Bones Sandra,

No tenim la sort de conèixen's, simplement soc un oient habitual de Rac1, en especial del "Versió RAC1".

Efectivament el tècnic del so la va clavar i el teu riure, per espontani i sincer, va ser molt contagiós ;)

Com be dius habitualment els enviats especials sou molt "seriosos", per això encara va ser més divertit.

I com tinc previst anar el proper any a Roma, per primera vegada, potser si et va bé podràs donar-me 4 consells, en tot cas:
!!!Bona entrada d'any 2010!!!

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Ah, doncs n'estic contenta! En Toni Clapés si presta, però, ell ens ho posa fàcil.
Mira, si prems dins aquest mateix bloc la pestanya "Roma", trobaràs algunes pistes sobre la ciutat. Però m'hi hauria de dedicar més. No sé quan vindràs, però a veure si per aleshores he pogut fer una guia més estàndard de Roma. Ara per ara, vaig escanyadíssima de temps...
Com et dius? Bon Any, també!

Onlyamd ha dit...

Hem dic Ignasi (http://www.facebook.com/recolons)

Quan sàpiga exactament el dies que estaré en Roma ja et preguntaré dubtes i suggeriments.

Arreveure!