dissabte, 6 de febrer de 2010

Atreveix-te a ser el canvi

No cal que ens diguin els teòlegs i els filòsofs -tots ells interessats en el mateix- quant limitat és l'home. Només cal llegir el què deien els antics, i comparar-ho amb el què diuen els pensadors d'avui, per adonar-se que fa mil·lers d'anys que pensem les mateixes preguntes i generem les mateixes respostes. Sòcrates, fa 2.500 anys, no estava tan lluny del Jesucrist de fa vint segles, ni del Mahatma Gandhi d'abans d'ahir.

"Sigues el canvi que vols veure en el món", deia Gandhi. Ell ho va ser, Jesucrist i Sòcrates també. Què ens apostem que, pensant-ho bé, la majoria coincidiríem que aquesta frase de poques paraules és una autèntica genialitat? I doncs, a què esperem...?

O som uns eterns adolescents, incapaços d'avançar, o és que ser home, caure, aixecar-se, dormir, despertar-se, és una obra tan meravellosa, que val la pena deixar-nos procrear i perpetuar aquesta eterna pregunta-resposta, deixar-nos fugir per poder retornar. Potser per això valen la pena tots aquests milers de milions d'homes i dones que cada minut, tenim l'oportunitat d'apartar-nos o ser coherents amb les veritats que reconeixem com a nostres.

"Sigues el canvi que vols veure en el món". Sí que sería bonic, sí... Ah, vols dir ara mateix, en aquest precís instant, avui dissabte, demà diumenge? Mm... i si anem a buscar una pastilla de xocolata per calmar aquesta sobtada ansietat i ens capbussem en alguna altra inútil activitat?

1 comentari:

Luis Soravilla ha dit...

Hi ha dos punts polèmics en aquesta entrada.

Un d'ells és propi de la filosofia de Wittgenstein: si una pregunta no té resposta, la pregunta no té sentit (i.e., està mal formulada). Per tant, és evident que l'home es fa preguntes que no tenen cap mena de sentit, i per això no ha pogut resoldre-les mai. No estic d'acord amb Wittgenstein, però em fa molta gràcia aquesta reflexió, que és molt més interessant que no pas pot semblar al primer cop d'ull. El cas és, caram, que posem massa interès i donem massa importància a la resposta, quan el més interessant és sempre la pregunta mateixa. Per què preguntem el que preguntem?

La segona qüestió, la més vital, interessant i important, és la de la xocolata. Mai s'ha entés el veritable pes i significació de la ingesta de xocolata en la història! Qui diu xocolata, diu cafè. Com podriem viure sense?