dissabte, 6 de febrer del 2010

Soroll

Silenci! Apago la televisió, esborro els meus enllaços a diaris que dediquen pàgines senceres a futilitats. Estalvio paraules inútils.
M'estic tornant una velleta rondinaire, o és que, com deia el savi, només en el silenci, en la inactivitat, en l'oci, pot néixer alguna cosa? On poden arrelar les llavors d'un arbre gran i frondós, si no hi ha un prat per acollir-lo i donar-li aliment?

1 comentari:

Luis Soravilla ha dit...

Diguem, cara Sandra, que estàs seguint el camí del savi. No m'agradaria pensar que rondines!

Va dir el poeta (Nietzsche) que sentia un veritable delit dalt de la muntanya, on l'aire és subtil, rar, efímer, i hom pot obrir les ales, com l'àliga, lluny del soroll de la planura, i posar-se a volar. És una altra imatge de l'arbre sòlid i venerable, amb ales, però.