dissabte, 8 de gener de 2011

Visions angèliques

Apareix inesperadament rere un revolt. És una altra emoció estètica que val el viatge a Florència. És, a més, un d'aquells frescos molt superiors a qualsevol reproducció que n'hàgim pogut veure. Les ales policromes de l'àngel desprenen espurnes d'or, però tot i la magnificència, Gabriel empal·lideix davant la serenor senzilla, l'harmonia imbatible de la Verge.
No s'acaba aquí, amb l'Anunciació de Fra Angelico, la visita al convent de Sant Marc, una mica apartat del circuit turístic més atapeït de Florència. Cada cel·la de monjo -i n'hi ha dotzenes!- està meravellosament decorada per l'artista i els deixebles. És aquí, per exemple, el Noli me tangere, o una estranyament descolorida Adoració dels Mags, o una lluminosa Transfiguració.Tan aparentment naïfs en la senzillesa, tan modernes alhora, tan insuperables.
En aquest convent de dominics va sojornar durant anys el terrible Savonarola, a qui no aplacaren les visions angèliques. Com tants devots de l'època, el zel amb què volia imitar la passió de Crist el conduí a una deformació consistent en aplicar-se cilicis -teles que cremaven la pell o oprimien el cos- o en bramar perquè valuosos llibres i obres d'art anessin a parar a la foguera. Just l'antítesi del missatge cristià que deien defensar, consistent en l'amor pels altres i per un mateix, i per l'alegria davant el regal de la Creació. Savonarola va pagar l'atreviment davant els poderosos de l'època, com el Papa Borja, amb una mort terrible, torturat i cremat viu a Florència.
És curiós de comprovar la riquesa amb què es va guarnir el convent dels dominics només un parell de segles més tard de les caminades amunt i avall d'Europa de l'auster Domingo de Guzmán. És clar que, si la desbordant riquesa oferta pels Medici als monjos -i als Papes que hi sojornaven- es va escolar en els frescos celestials de l'Angelico, benvingut sigui el pecat de la supèrbia.

P.D. Cal veure també el Judici Universal de Fra Angelico, en el mateix complex de Sant Marc però fora del convent. Interessant aixímateix el bell quadre de Plautilla de Nelli, una monja que va aprendre a pintar pràcticament tota sola -quin mestre s'haguera molestat a acceptar una monja com a deixeble? quin convent l'hauria autoritzat a aquestes classes?-.