És un amic? Sí que l'és. La veu de la Bellesa ha vingut a fer niu al jardí. Una Bellesa fugissera, que s'amaga sota el fullam, però des d'allí, discreta, aferma que els mesos d'amorosa cura de branques i herbes ha convertit el ciment en jardí i ha enamorat la delicada criatura. Ella ha escollit aquest refugi per als cants galants i per a somniar amb un deler correspost.
Són instants de meravella. Aviat, però, una màquina infernal, un camió d'impacient propietari que llança brams de planxes de ferro i freturosa descàrrega, amenaça la fràgil conquesta. El passerell calla. S'haurà envolat? Haurà cregut que la llar promesa era un miratge i li cal trobar un indret menys hostil? Quan, després de minuts interminables, el camió arrenca entre espantosos esgarips, altres humans semblen decidits a calcigar tot bri d'esperança, entre passes sorolloses, xerric de portes, crits esvalotats. Resignada, em dic que l'home mai sabrà apreciar les suaus bondats de l'harmonia.
La Natura, però, em reserva una sorpresa. El meu petit amic no s'ha deixat intimidar i, a penes s'interromp l'estrèpit, endega de nou un cant despreocupat i alegre. Viu assetjat pels rugits i fums de ciutat, obligat a trobar l'amor entre paret i paret d'una minúscula taca de verd. Però sap aprofitar cada petit respir per viure un instant d'eternitat.
1 comentari:
Brava!
Publica un comentari a l'entrada