"Quan veieu un cotxe oficial que corre rabent amb les sirenes desplegades, sapigueu que dins hi ha només una senyora que va de compres o acompanya els nens a l'escola. Ara us explico el truc pel qual els parlamentaris s'apropien dels cotxes oficials". Així comença un article del blog del misteriós Spider Truman, un presumpte exajudant d'un diputat italià que causa furor aquests dies a Itàlia revelant els sumptuosos privilegis dels parlamentaris del seu país.
Desvelar la identitat d'aquest personatge s'ha convertit en un afer vital per al món polític i mediàtic. Però per als centenars de milers de seguidors dels seus escrits, Spider Truman és només un catalitzador de la ràbia que senten pel cinisme i irresponsabilitat de la classe dirigent, que ha convertit la política en una manera de fer-se rics i instal·lar-se permanentment en un niu de privilegis.
Ser polític a Itàlia és una bicoca. Els parlamentaris italians són els millors pagats del món, amb un sou de 11.704 euros bruts mensuals. És el doble d'un francès, i el triple d'un espanyol. Afegint-hi reemborsaments per a despeses que no s'han de justificar, poden arribar fins als 14.500 nets, és a dir, descomptats els impostos.
A meitat de juliol, aquest Parlament daurat va aprovar un pla d'austeritat draconià amb els vots dels partits del Govern de dreta de Silvio Berlusconi. El pla apuja els impostos a les famílies -que són les terceres a la UE amb més pressió fiscal- sense tenir en compte el rèdit -l'augment mig és d'uns 700 euros anuals-, i augmenta el copagament per als malalts que utilitzen la sanitat pública. En canvi, els parlamentaris no s'han abaixat ni un euro el sou.
Spider Truman assegura que alguns diputats fingeixen ser objecte d'amenaces de la màfia per aconseguir un cotxe oficial i una escorta que utilitzen sovint els familiars. N'hi ha que simulen un robatori per tal de cobrar l'assegurança il·limitada que cobreix qualsevol furt a la Cambra. I com que tenen els vols i bitllets de tren gratis, acumulen punts per a què també viatgin de franc els familiars. Aquests familiars, a més, s'alliberen de qualsevol multa de tràfic perquè utilitzen el cotxe del diputat, que té un distintiu amb el qual poden argumentar que estaven de servei.
Són afirmacions que la Cambra ha tractat de rebatre però que han estat documentades també per periodistes com Sergio Rizza i Gian Antonio Stella, autors del llibre "La casta". Stella afirma que els més estrets col·laboradors de Barack Obama cobren 118.500 euros anuals, 15.000 menys que el sou dels perruquers del Senat italià.
El mateix president dels Estats Units, la principal potència del planeta i país de 300 milions d'habitants, cobra 34.416 euros bruts menys anuals que el president de la província italiana de Bolzano, de 100.000 habitants, Luis Durnwalder. I és que la vida daurada, a Itàlia, s'estén més enllà del Parlament de Roma. El Governador de Nova York, estat de 20 milions d'habitants, guanya 10.612 euros bruts al mes, menys de la meitat del què cobra el governador de Sicília, i només 400 euros més del què guanya un simple diputat de la regió de Molise, de 319.000 habitants, com detalla un estudi de la universitat de Pennsylvania citat pel diari Il Corriere. El mateix diari recorda que segons un estudi del sindicat UIL, 1,3 milions d'italians viuen de la política i costen a l'estat 24.700 milions d'euros anuals, és a dir, 646 euros l'any per ciutadà.
La creixent indignació ha portat el Govern Berlusconi a treure la pols a una reforma constitucional per reduir el nombre de parlamentaris dels quasi 1000 actuals a 500. L'oposició proposa reduir un altre factor d'escàndol, les pensions d'or dels parlamentaris. Ara bé, el pla per carregar els pes dels sacrificis a les espatlles de les famílies el van aprovar en només 4 dies. Tallar-se el sou seria qüestió d'un sol dia, però aquest dia encara està per arribar.
*Article escrit el juliol i publicat el 9 d'agost a l'Avui /El Punt
6 comentaris:
Sempre m'he demanat per què la Màfia ha arrelat tant, amb tanta força i des de fa tant de temps a Itàlia. No ho entenia. Ara em sembla que començo a entendre-ho: la Màfia deu ser la manifestació més escandalosa d'una mar de fons, d'una manera domèstica, familiar, patrimonial, d'entendre l'administració de la cosa pública. És allò dels PIGS, però amb molta tradició i amb una barra ancestral.
¿M'equivoco?
La màfia ha ocupat el buit de l'estat. Itàlia és un país sense estat. El ciutadà no se'n refia, com pot refiar-se'n? Paga impostos com un suec, però com deia un periodista fa poc, com a contrapartida reben serveis de país centre-africà. Les escoles cauen literalment -la de casa meva em pensava al principi que era una vella fàbrica abandonada-, els professors han de passar la panereta per comprar pupitres, només 1 de cada 9 ciutadans aconsegueix subvencions per a la llar d'infants, i això era abans de les retallades; no hi ha cap servei mediambiental que funcioni (el Tíber fa fàstic, el mar també), les voreres estan plenes de cràters i la gent amb cadira de rodes o cotxet de nens transita per l'asfalt; anar a fer-se un anàlisi de sang al públic ara costa de vegades més que al privat, la policia no té diners ni per a benzina (! com poden perseguir mafiosos, si no és perquè hi ha policies que treballen hores extra gratis) els jutjats no tenen ni per a fotocòpies, i "suma y sigue"...
...i les retallades desmantellen la rampoina d'Estat que fa profit a la gent. Però, si segons el Corriere 1,3 milions d'italians viuen de la política, sí que hi ha Estat, no? L'Estat són ells.
Sí, exacte! Això és el més indignant.
Les retallades afecten sobretot, i de manera moooooolt desproporcionada, a les regions i ajuntaments, que són els què s'ocupen dels serveis de la gent sense alternatives a l'estat: la sanitat pública, el transport públic, el medi ambient, la cultura...
els que s'ocupen, sorry ;=)
;=)
Publica un comentari a l'entrada