Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
Blocs interessants
-
-
-
-
-
Art Inspiration from Daily LifeFa 3 dies
-
Easy DIY Sidewalk Chalk PaintFa 1 setmana
-
-
-
Cau l’arbre OmuwafuFa 4 setmanes
-
Cassoleta de mongetes i ortigues tendresFa 4 setmanes
-
A Little Arkansas AdventureFa 4 setmanes
-
-
-
-
-
-
-
-
10 Ways to Make Today MagicalFa 10 mesos
-
Cuentos galácticosFa 3 anys
-
-
4BoysToys on YouTubeFa 5 anys
-
El último postFa 5 anys
-
-
A Listening MomentFa 6 anys
-
-
-
-
-
La revolució catalanaFa 9 anys
-
-
Adéu, BloggerFa 12 anys
-
-
Els més llegits
-
Ara entenc perquè aquest vespre he sentit el plaer de cuinar, similar al què sent algú en olorar un ram de flors. El secret està en el tomàq... -
Mira! Ell m'estira de la màniga, em fa caminar de puntetes i m'apropa a la porta-finestra que dóna a la terrassa. Tot i les precauci... -
Quin turista de Roma no ha llançat la moneda a la Fontana di Trevi? L'Associació de Premsa Estrangera és just al costat de la mítica fon... -
Llegeixo, amb retard, un article il·luminador de l'escriptor Joan-Lluís Lluís a l'Avui/El Punt i quedo amb els ulls com a taronges. ... -
Un cuiner italià generós que proposa receptes al seu blog, Christian , fa poc compartia amb els afortunats lectors una manera facilíssima de... -
Bona notícia: pots triar no menjar mai un ou produït així! (ADN K) Un bon matí em vaig presentar a una fàbrica de gallines, ara farà un... -
Sembla com en un somni: ets en un dels carrers més transitats i anònims de Roma i, de sobte, en agafar un petit revolt, el soroll i la gr... -
Ci hanno chiuso i parchi. Ci hanno tolto la vitamina D del sole, la carezza dell’aria, il sollievo della Natura. Era il nostro unico moment...
4 comentaris:
A mi em sembla que la lleugeresa ens fa angúnia per pura covardia. Alleugerir-nos ens fa pànic perquè intuïm que, un cop amollat el llast, quedarà ben poca cosa de nosaltres, i la poca cosa que restarà pesarà ben poc i anirà a la deriva, talment una ploma que el vent arrossega.
«Fuente de alegría, ¡brotas con demasiada violencia! Y a menudo vuelves a vaciar la copa, queriéndola llenar. Es menester que aprenda a acercarme a ti con más modestia; mi corazón afluye a tu encuentro con demasiado ímpetu. Mi corazón, en que se consume mi estío, este estío breve, cálido, melancólico y feliz: ¡cuánto anhela mi corazón estival la frescura, fuente de alegría! [...] Un verano en las mayores alturas, con frescos manantiales y una dichosa tranquilidad: ¡venid, oh amigos míos, que esta calma crezca en felicidad! Porque ésta es nuestra altura y nuestra patria.» F. Nietzsche, «Así hablaba Zaratustra»
T'he decsobert al blog d'en Joan Calsapeu, si et ve de gust ja passaràs pel meu racó
I tant, ja m'hi he passat i gaudit una bona estona! Encantada d'haver-te trobat.
Publica un comentari a l'entrada