No tinc nom, només m'han dit que tinc un número: el 13.468. Jo no l'he vist mai, però, perquè el tinc dins un xip clavat a l'orella. Vaig néixer fa tres mesos en un estable d'una granja de la Baixa-Saxònia, a Alemanya, però no us sabria dir com és el meu país, perquè no he sortit mai de l'estable. Tampoc no he vist mai la llum del sol, per bé que sé quan es fa de dia perquè a l'improvís, a terra es forma un quadradet de llum que arriba de la finestra. Es el gran esdeveniment del dia, i els meus companys i jo fem una petita correguda per veure qui el toca primer amb el morro. De vegades, m'he despertat justament perquè he sentit l'escalforeta d'aquest quadradet de llum a la pell. Altres dies, en canvi, l'estable és molt fosc i fred i només entren algunes gotes minúscules que mullen el fang que tinc sota els peus. No és que m'empipi, perquè sempre trepitjo fems i pixats meus i dels companys, ja hi estic avesat. De vegades, però, tinc fred, i m'estimaria més anar fins on és la mamà, tancada en una gàbia on no es pot moure ni cap a la dreta ni cap a l'esquerra, només pot anar un metre endavant o un metre endarrere.
A mi alguns companys de l'estable em van dir que un dia em tallarien a trossets i portarien les meves potes cap a Itàlia, on diuen que són famosos els pernils de Parma. Tant famosos, que alguns els han d'elaborar amb porquets estrangers. Fa només un dia, però, ha corregut el rumor que estem destinats a ser cremats per culpa d'una cosa que se'n diu Dioxina. No se sap ben bé què és, però diuen que cada dos per tres hi ha un escàndol en alguna granja com la meva, on els animals vivim apinyats per tal que uns senyors i senyores ens comprin ben baratets al supermercat. Jo això no sé si creure-m'ho, perquè aquests humans sovint viuen amb gossos i gats a casa, i jo, ho he sentit dir a la ràdio del mosso d'estable, sóc tan intel·ligent com un animal de companyia.
Segur que tot això que em diuen deu ser mentida. Em fan bromes perquè sóc molt petit. En realitat, potser encara no he nascut del tot i un dia arribaré a néixer animal i no pernil i correré content pels prats i em ficaré dins el fang només quan tingui calor, com diuen que fan els porcs de veritat.
1 comentari:
No en facis cabal, 13.468. Tot això que sents són romanços per espantar porquets, perquè us cagueu de por i feu bondat. Et veuen amb aquestes orelles que calces i es pensen que et poden entabanar... No saben amb qui se les heuen.
Publica un comentari a l'entrada