dilluns, 10 de gener del 2011

Amor radiant, cor robat

No hi ha rostre que hagi inspirat els pintors dels darrers dos mil·lenis més que el de Maria, la mare de Jesús. És ella l'autèntica protagonista de la història de l'art. No només perquè és figura obligatòria en un mercat subvencionat per l'Església, sinó que té una llum pròpia que enfosqueix qualsevol altre figura del quadre. Serena en Leonardo i Raffaelo, lluminosa en Botticcelli, voluptuosa i alhora tímida, bondadosa i humana en Caravaggio, subtil en Ghirlandaio, dolça en Murillo, calma en Fra Angelico. Totes elles meravelloses, i inspiradores.
Ara bé, qui em té el cor robat des que la vaig veure dissabte al vespre als Uffizi és aquesta tendra Maria que es delecta amb el seu nen. Deu aquesta expressió de joia al delicat pinzell d'Antonio Allegri (1489-1534), pintor del poble parmesà de Correggio, que li va acabar prestant el nom per a la posteritat.
Aquesta Maria té una complicitat tan tendra amb el seu nadó, amb aquest Jesús que finalment és un nen, i no un ésser estrany com en tantes pintures cèlebres de "Madonna amb bambino"!
Ella se'l mira amb aquell instint maternal que és, potser, la més bonica obra de la Creació, i que tant embelleix una escena sagrada com aquesta, com dignifica la llengua protectora d'una gasela sobre la tremolosa criatura recent nascuda.
És aquest amor radiant, espontani i sense càlcul per l'ésser indefens, petit, que tot ho necessita, i que per això enamora, perquè és l'amor més absurd, més gratuït, fora d'aquesta lògica lletja del donar per rebre. En els moments en què el món es mostra cruel i impietós, per què no recordar les milions i milions de mares -i pares, i...- que en aquest precís instant estimen apassionadament la seva criatura, humana o animal, delicada o ja crescuda, sobreviscuda o ja dorment fins a la propera estació de vida. Un Paradís ha de ser un lloc on totes les mares ultrapassades retrobaran les seves criatures. Llavors, en clissar-les, alçaran les mans, arravatades, dolces i gojoses com la Mare de Correggio. No pot haver-hi foscor eterna per qui en aquesta fatigosa vida terrenal hagi irradiat una llum semblant.