dijous, 11 de novembre del 2010

Posa un porro a la teva vida

I jo que fins fa deu dies no havia comprat mai un porro. Parlo dels innocents i inodors vegetals, és clar. Aquestes estrambòtiques criatures de cul pelut i cabells gruixuts em semblaven éssers ridículs, inútils, absurds. De la mateixa categoria de les col-i-flors, els naps o les cols llombardes. Però no. Ai, senyor, per quins camins erràtics transitava la meva vida. Un porro és capaç de trempar un dia qualsevol, d'aportar uns instants sublims al que havia de ser el més gris dels àpats.
Com avui. Tens vint minuts per fer el dinar, una gana impacient i un marit convalescent a qui alimentar. Fàcil. Col·loco una olla a bullir amb aigua i sal i em dedico a tallar una ceba -una de morada, poc picant-, mig porro i dos petits carbassons -de mena italiana, estriats, però tot és bo a la vinya del Senyor-. Cinc minuts. Aboco tota la verdurassa -primer les cebes- a una paella amb una mica d'oli, a mida que hi vaig barrejant verdures afegeixo la mantega necessària per a donar-l'hi una consistència cremosa, i a mitja operació tiro les penne rigate -macarrons- a l'olla del costat. Just quan encara tenen un puntet quasi imperceptible de duresa els colo, els ajunto amb les verdures a la paella i, un cop abocats al plat, ho acabo d'amanir amb una bona ruixada de formatge que ratllo allà mateix, un de tipus "pecorino", però imagino que qualsevol de curat i salat farà al cas. No puc descriure amb paraules la bondat de tal recepta.
Com tampoc és massa traduïble a paraules la bonior del plat amb què em vaig iniciar --amb l'altre meitat del vegetal que tenia a la nevera- al món dels porros fa uns dies; fregir-lo en una olla, afegir-hi dauets de carbassa i, un cop acolorit i estovat tot, afegir-hi arròs i anar afegint brou a poc a poc fins a coure un bel risotto, acabat de coure amb una darrera mullena de llet. Més lent de fer, però de facilitat admirable. Altres idees? S'admeten amb la fanàtica gratitud de tota recent convertida. Jo creia que era poc donada a la cuina, però aquesta hortalissa m'ha redimit. Que ningú subestimi les capacitats transformadores d'un bon porro.

3 comentaris:

Luis Soravilla ha dit...

Nyam !!!!

Ferran Tarradellas ha dit...

Ja que entres en l'univers dels porros, hauries d'aprendre a fer una vichisoise...

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

I tant, bona idea. Miraré a ca Mare Internet, a menys que en tinguis tu una d'específica i bona. La que de ben segur m'has de passar és la teva bona escudella que escalfava els nostres Nadals a Brussel·les...