diumenge, 27 de febrer del 2011

Combatre una crueltat inenarrable? Sí, es pot

Un ós "salvat", tingut en gàbia encara mentre se'l cura
És una pràctica d'una crueltat tan esfereïdora que tractaré d'explicar-la amb tota suavitat, per no ferir la sensibilitat de ningú. Perquè quan l'espectacle és massa horripilant, tanquem els ulls i ens neguem a veure'l. Almenys,  a mi em passa molt sovint. Voldríem eliminar el mal foragitant-lo de la nostra percepció de la realitat. Però el mal no desapareix per molt que ens hi tombem d'esquena.
Afortunats: han estat salvats
El mal és per tot arreu i al món hi ha milions d'éssers que pateixen i que criden auxili. Què hem de fer? Comencem pels crits humans i deixem per a més endavant els dels animals? Això m'ho han repetit manta vegades: per què lluitar pels drets dels animals quan els de les persones són sistemàticament esclafats? Què val més, la vida d'un nen o la d'un gos? Són discursos que fan, precisament, les persones que mai han apadrinat un nen ni tenen plans per fer-ho. Justament, moltes persones que es dediquen a salvar gossos abandonats o que es neguen a menjar ous de gallina criada en gàbia es preocupen, també, pels nens de l'Àfrica o del barri. Afirmen i protegeixen la dignitat del nen; sostenen, però, que es pot lluitar també per la dignitat d'altres criatures capaces de sofrir i, com els nens, igualment indefenses. Algú em va dir una vegada: "en les associacions de solidaritat o cíviques, sigui sobre la matèria que sigui, sempre ens trobem els mateixos".
Un ós torturat. El poso en foto petita, va.
I ara anem al crit d'auxili que llancen, en aquest precís instant, més de 10.000 óssos de la Xina, víctimes d'una de les majors aberracions humanes. Són els óssos de la Lluna, negres com el carbó excepte una taca blanca en forma de l'astre del cel que els creua el pit. La medicina tradicional xinesa sosté que tenen una bilis capaç d'enfortir els cabells més febles o fer empinar el penis més decaigut. Grans farmacèutiques del país els empresonen en gàbies minúscules, on siguin incapaços de moure's, els fan una ferida a l'abdomen que no curen mai i n'extreuen la bilis. L'animal viu sota tortura tota la vida. Bé, a menys que tingui la sort de ser alliberat per associacions com l'Asia Animals Foundation, fundada per una anglesa, Jill Robinson. Els veterinaris curen els animals i els instal·len en tanques a l'aire lliure amb bosquets de bambú i tot allò que necessiten per recobrar la interrompuda vida animal. La Fundació fa campanyes arreu del món i dins de la Xina per aconseguir el tancament de les anomenades eufemísticament "granges". Per ara, Jill ha pogut salvar 345 animals. Com més mitjans econòmics i de difusió tindrà, més podrà posar remei a aquesta crueltat humana. L'ajudem*?

* De causes bones n'hi ha moltes i hi ha qui ja va sobrecarregat. Hem d'escollir... escoltant el cor. La difusió d'un fet ja és ajudar.

4 comentaris:

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Amb permís d'en Manel, li reprodueixo el comentari al Facebook, que em va agradar molt

"Algunos objetan que mientras haya hombres que sufren, no podemos pensar en el sufrimiento de los animales. Pero ambos sufrimientos son percibidos por una misma sensibilidad común, y ambos son a menudo causados por la misma barbarie . A cambio, los que nos manifestamos en contra la "industria de la degradación, la crueldad y el sufrimiento de los animales” somos los mismos que denunciamos el hambre, a intolerancia y la injusticia. La misma sensibilidad, la misma indignación, sin dividir esfuerzos. No hay contradicción, no hay dilema.

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

I també em va agradar molt el de la Margarita, voilà:

La meva ment es incapaç d'assimilar tanta crueltat, com és possible que puguin fer aquestes barbàries?, comparteixo el que dius que la gent es pensa que per ajudar els animals no pensem en els patiments humans, els animals no es poden queixar i algú ho ha de fer per ells, i els que parlen menyspreant els qui som animalistes en diferents graus està clar, segur que tampoc fan res per ajudar als humans que, segons ells, deixem de banda.

Luis Soravilla ha dit...

Va dir un filòsof que la tragèdia de les persones amb bones intencions és escollir per quina causa lluitar... i no poder fer gaire més per la infinitat d'altres causes pendents.

De tota manera, em permeto discrepar d'alguna apreciació. El món en va ple d'exemples de persones que amaven els animals i van ser responsables de veritables atrocitats contra els humans. Una bona persona, en general, sent aversió pel patiment (especialment si és cruel i inútil); però una mala persona (una de ben malvada) pot ser extremadament sensible davant el patiment d'un animal o d'un ésser estimat. L'ésser humà és desconcertant, molt desconcertant.

Si tornem als animals de l'article, el problema d'aquestes pobres bèsties és doblement greu. No només pateixen, sinó que pateixen inútilment. Els remeis que teòricament s'en deriven de la seva tortura no tenen cap fonament científic. És com el tràfic de penis de tigres o rinoceronts, pretesos remeis contra la impotència dels mascles, que només aconsegueixen alimentar la cacera furtiva i la quasi-extinció d'aquests i molts altres animals salvatges.

Ens queda un llarg camí pel davant.

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Sísí, el d'aquests óssos és un patiment cruel i a més inútil. L'Asia Animal Association lluita per explicar les medicines eficaces que no tenen res a veure amb bilis d'ós.

D'acord en el fet que sempre hi ha gent tarada, des de Hitler -no tenia un gosset?- als animalistes que posen bombes, però naturalment, el què defenso és que molts dels què ens preocupem pel benestar dels animals som atacats per no interessar-nos pel de les persones, i en la immensa majoria, no és veritat: la majoria dels activistes d'una cosa són activistes de l'altra. Doble activisme!

Una sola persona no pot canviar el món, però el "filòsof" convida al conformisme, perquè les persones que llegim aquest blog tenim mitjans per fer MOLTES coses ALHORA. Ex?

* ajudar amb una proporció dels nostres guanys, ni que siguin pocs -proporció, dic!- una Ong de solidaritat amb les persones i una altra sobre els animals i encara alguna cultural, etc

*fer voluntariat -és gratis!- un cop o dos per setmana

*no comprar ni en broma ous de gallina engabiada o pollastre industrial (la gàbia no és l'única tortura, és tot el sistema), menjar menys carn (un cop a la setmana és més que suficient i més sa que el costum de nou-rics de menjar-ne dos al dia) i llavors pagar-la més cara, comprant carn bio -jo aprofito quan vaig a pobles, que és més barata que a ciutat, i la congelo. No menjar carn de vedella, ni foie-gras d'ànec -n'hi ha que són "bio" també per a qui no se'n puguir estar...

*comprar fruita i verdura de les rodalies, que és més barata i més bona -a més. els plàtans d'Equador no beneficien els pobres, només les multinacionals. La FAO reconeix que és imp tenir mercats locals, si no les poblacions de països pobres no tenen ni plantacions per als productes diaris que els calen-

* i un llarguíssim etc de coses que cadascú, a poc a poc, poc anar incorporant a la seva vida sense afectar ni la butxaca (si pagues a una Ong sí, és clar, però llavors renuncies a compres inútils i ja està, és una qüestió de triar com gastar els diners, de tota manera qui estigui pelat pot fer voluntariat i prou) ni la satisfacció vital.

D'això, se'n diu ser responsabilitat ciutadana... ens sentim impotents com individus, és veritat, però si tots els ciutadans de tot el món es comprometessin, què diferent seria el món! Almenys, que per cadascú de nosaltres no quedi...